Sobre el moment en el qual ha aparegut el Cas Vidal podríem elaborar una gran varietat d'hipòtesis. Si vol li faig ara mateix un munt de teories de la conspiració, inclosa la que diu que ha sortit just el dia abans en que la CUP ha decidit donar suport als pressupostos. I, si vol, repassem la llarga llista dels beneficiats polítics... tot i que, ara que ho penso, potser millor fer-ho al revés. Sí, molt més senzill, perquè aquí en treuen profit tots menys un i la llista de perjudicats la forma (i ara, redoblament de tambors i pausa llarga)... efectivament: Esquerra Republicana!. I pari de comptar. La resta, a sucar-hi pa, sobretot el PDECAT.

Vostè és molt lliure de comprar les teories que cregui convenients però, i si tot ha estat més senzill? Potser el que ha passat és que un periodista de nom Cristian Segura va rebre fa un mes un missatge de whatsapp d'uns amics indepes que li deien: "guaita que diu en Vidal quan va a xerrar pels pobles". I el periodista va anar-hi a escoltar el que deia Vidal. I ara, ha publicat el que ha escoltat. I, a pesar de que des des de fa mesos centenars de persones han anat escoltant el que deia el jutge, inclosos la majoria dels que ara s'exclamen i inclosos els diferents mitjans locals que han cobert aquests actes i inclosos els que ho han vist a youtube, no ha passat res. I no ha passat res, justament, fins que un periodista de nom Cristian Segura ha assenyalat la cosa. I llavors tothom ha dit: "Carai, guaita que diu en Vidal". Aquesta és la gran teoria de la conspiració. I es pot crucificar al periodista, naturalment, però qui va dir les barbaritats va ser en Santi Vidal. Que, sí, que és molt bona persona i tot el que vostè vulgui, però ho va dir. 

Per tant, més enllà de la part política, la pregunta-reflexió que m'interessa és: ¿quin estrany mecanisme actua quan davant dels teus nassos tens una cosa a la que no hi dónes cap importància i que, quan es converteix en noticia, quan algú hi posa el focus i la fa visible, llavors passa a ser una bomba informativa?

El youtuber de les Oreo

Aquesta és l'altra imatge i l'altre so de la setmana. El de youtuber gracioset que va decidir que la millor manera de tenir contents al seu milió de seguidors era humiliar una persona que viu al carrer:

Si vostè té fills adolescents i preadolescents no només no cal que li expliqui jo ara que és el fenomen youtuber perquè podria fer una conferència sobre el tema.

Som davant d'un altre llenguatge, uns altres codis i una altra forma de comunicar. La podrem entendre més o menys, però hi és. I hi ha una generació que està creixent amb els youtubers com a referent. I, com passa amb tot, n'hi han que no són perjudicials i n'hi han, com aquest o com el famós "caranchoa", que fan el que calgui per tenir els seguidors necessaris per guanyar molts calés. 

El que sorprèn és que certs continguts no sigui possible penjar-los a youtube, que altres puguin ser consultats amb restriccions i que, en canvi, aquests siguin totalment oberts. Els que tenim una edat, potser acabarem entenent abans als youtubers que el criteri dels senyors youtube sobre els seus continguts.  

Cada cop costa més distingir la veritat

Ho reconec, jo també vaig picar. Dimarts va circular aquest GIF de la cerimònia de presa de possessió de Donald Trump: 

Doncs bé, es va dir que aquesta imatge estava girada. Que havien canviat el sentit, l'ordre dels fets. O sigui, a veure si m'explico... Els manipuladors deien que la imatge real no era la que estem veient, la de la dona de Trump deixant de riure en sec quan ja no era observada pel seu marit, sinó que tot era un campanya de desprestigi contra la parella ja que la realitat era que ella estava seria i reia al tombar-se el seu marit. I que havien invertit en sentit de la seqüència. I jo em vaig creure la versió dels manipuladors. Per què? Perquè només tenia l'instant elegit per crear la mentida i la teoria del muntatge semblava totalment versemblant. Per sort, diversos usuaris de twitter em van fer arribar la imatge sencera i vaig poder comprovar el meu gran error: 

I llavors la cosa encara em va fascinar més. A l'era de l'anomenada postveritat, que no deixa de ser la mentida de tota la vida, cada cop és més difícil distingir realitat de ficció. Cada cop consumim més quantitat d'informació i més ràpid i, per tant, cada cop és més difícil establir el nostre control de qualitat amb criteri. Això, sumat a que cada cop hi ha més gent manipulant la realitat i amb canals que la transmeten a més velocitat, fa que l'estrany sigui no picar. I en el cas de Trump, la cosa supera la mitjana perquè entre els defensors i els detractors ha començat una guerra de manipulació informativa que promet ser molt entretinguda. 

Només cal veure les imatges que van circular sobre l'assistència a la presa de possessió del nou president i a la presa de possessió d'Obama, per adonar-nos de que res del que veiem ha de ser necessàriament cert. Encara que ho sembli. 

I si les noticies fossin com un bistec?

Potser la solució és que les noticies siguin com les peces de carn. Vostè agafa un tall de vedella qualsevol i pot saber de quina bèstia és, quan la van matar, on i per on ha passat el tall fins arribar a vostè. Tal vegada cada noticia aviat hagi d'incloure qui l'ha redactat, on i seguint quins canals d'informació. D'aquesta manera quan la carn (digui'n la noticia) estigui en mal estat (digui'n que sigui unamanipulació), de seguida se sàpiga qui ha actuat fraudulentament i se'l retiri del mercat. 

La neboda de Miguel Bose

Aquesta setmana ha mort Bimba Bosé, neboda de Miquel Bosé. I el seu oncle va fer una piulada que ha provocat moltes reaccions: per una banda la del graciós oficial de l'Espanya de boina enroscada i ungla llarga al dit petit de la mà per poder treure's la cera de les orelles: 

I d'altra banda, la colla d'impresentables habituals que, des del anonimat, van aprofitar per dedicar-se a un cosa que mai entendré quina és la gràcia...

Més del tal Antonio Burgos

I, esclar, com que el tal Antonio Burgos va sobrat de temps, no perd ocasió per demostrar-nos que continua més vigent que mai aquell terrible "que muera la inteligencia"...

Ferint la nostra sensibilitat

Abans, quan un mitjà de comunicació ens deia: "compte, aquestes imatges poden ferir la seva sensibilitat", ho feien per avisar-nos realment d'un contingut que ens podia ofendre. Ara, posar aquest avís provoca l'efecte contrari. Per tal d'obtenir el desitjat clic, ens avisen de possibles sensibilitats ferides, precisament perquè cliquem:

De mare només n'hi ha una

És evident que una mare pot arribar a dir qualsevol bestiesa per justificar un fill. Ara bé, la pregunta és: què aporta entrevistar en un programa de TV a la mare d'un conductor d'un autobús accidentat? Què té a dir la pobre dona, a part d'intentar presentar el seu fill com una bellíssima persona? Realment té cap sentit?

I dit tot això,intenti passar una setmana el millor possible...