¿Recorda quina és l'oferta estrella de Madrit (concepte) quan les coses entre els governs d'aquí i d'allà van fantàstiques? Efectivament, dur el Senat a BCN. Una proposta impossible de rebutjar i que és un clam ciutadà. D'aquí l'existència de la plataforma “Sense Senat seria insensat”. Ara hi anirem a aquest projecte tan engrescador que s'ha vist superat en il·lusió -i miri que és difícil- per dos esdeveniments que superen la suma dels JJOO del 1992 i el Fòrum de les Cultures del 2004. Però primer ens aturem un momentet en el concepte “les coses entre els governs d'aquí i d'allà van fantàstiques”.
Sí, perquè en la relació bilateral hi ha moments de gran distensió, com l'actual. Són instants de gran harmonia on el gran èxit és que no passa res. Ni per bé ni per mal. Tot flueix com un riu que ni neix ni desemboca, ni va d'un punt a un altre, ni de l'altre a l'un, i de fet ni va ni ve. L'aigua està allà, però podria no ser-hi. I podria no ser ni aigua. Són èpoques tan relaxades que cap president català és afusellat, ni empresonat, ni processat; ni cap govern acaba jutjat, ni engarjolat o a l'exili. De fet les dues èpoques es diferencien per contrast: o és la guerra (real i metafòrica) amb armes o tribunals o és un encefalograma totalment pla. I quan vivim aquesta calma, patapam!, la gran oferta és el Senat. Com per rematar-ho.
Però aquest cop hem superat les expectatives. Amb escreix. Ara sí que això de l'encaix està resolt. Què dic resolt... està blindat! Imagini-s'ho, no només ningú ha invocat el Senat sinó que 1/ la selecció espanyola de futbol vindrà a jugar un partit amistós, i no en una ciutat sinó en dues -Cornellà i El Prat- i contra Albània. Sí, hauria tingut més gràcia contra Kosovo -de cara a omplir el camp- però també és un partit molt interessant. Apassionant diria jo. I quan encara no haguem superat l'emoció del moment, 2/ BCN serà el punt de sortida de La Vuelta d'aquest any i l'endemà serà el final de la primera etapa. Però no se'n vagi encara perquè l'oferta inclou que a la capital catalana també hi faran la gala de presentació dels equips i l'espot oficial! I de regal un val pel sorteig d'una iogurtera i de dues entrades per Catalunya en Miniatura!
Tenint en compte que això de ser el punt de sortida de La Vuelta no havia passat des del 1962, cosa de la qual només en fa 60 anys (felicitats als premiats) i que pel mig BCN fins i tot ha estat final d'una etapa del Tour, és evident que som davant d'un canvi de cicle, d'un moment històric. Aquest cop sí que sí! El Procés ja és història! Però, esclar, com que els catalans mai no en tenen prou i són insaciables, segur que pagaran aquest gest d'immensa generositat amb la moneda del “en volem més”. I, com que els conec, ja sé què reclamaran. I no serà qualsevol cosa, no. Voldran el que saben que un govern que es vesteix pels peus no pot donar. Per molt que vulgui.
Vénen dies de molta tensió. Una Catalunya que hauria d'estar feliç per poder veure jugar La Roja i animar els ciclistes de La Vuelta, buscarà l'enfrontament institucional exigint que Pedro Sánchez gravi el pròxim vídeo d'humor bèl·lic en alguna ciutat catalana. I això sí que no! L'estratègia comunicativa del Gobierno, quan afecta a les relacions internacionals i en un moment de gran tensió prebèl·lica com l'actual, només es pot fer a la capital. Això és irrenunciable! Perquè si no es fa allà, segur que no queda igual de natural i creïble.
