Ja era hora que els polítics es dediquessin als temes que realment interessen a la gent! Per fi Ciutadans ha aconseguit acabar amb una altra de les dictadures existents a la nostra regió! Per fi a Esplugues de Llobregat/Cuevas del Lobregado la gent senzilla podrà entendre els senyals de trànsit.

Aplaudeixo la mesura perquè, és que ja està bé això d'arribar a un stop i no saber si has d'aturar-te o accelerar a 200 per hora. I tot per culpa de no entendre el text. Ara bé, espero que això no s'acabi aquí i que el bilingüisme transital (o transític) sigui aplicat també a la resta de moments en què tu vas conduint i la llengua t'impedeix una correcta conducció (i quan dic la llengua em refereixo a la parlada, no a la que està situada entre el paladar i la mandíbula).

Per tant, el que cal retolar en els dos idiomes serien: 1/ els semàfors. Tant els colors com els ninots que hi apareixen. Només en català no s'entenen i mai saps si pots passar o no i si el vermell és verd, o viceversa, i si el vermell va a la dreta o a l'esquerra; 2/ les fletxes pintades a terra. Ara no hi ha manera de saber si anant pel carril pel qual circules has de continuar recte, has de girar a dreta o a l'esquerra o has de fer mitja volta, o què coi has de fer. I la culpa és que només estiguin pintades en català; 3/ passa igual amb la pintura dels passos de vianants. En bilingüe s'entendran millor les línies; 4/ les matrícules dels cotxes. Això sí que és desesperant. No hi ha qui les entengui. A mi em pregunten la meva matrícula (6969 XRRP) i no sóc capaç de dir-la, perquè tant les lletres com els números estan en català. Terrible; 5/ els senyals de limitació de velocitat. Vas circulant, veus un senyal de 80 i si no entens el català t’arrisques a una multa perquè és impossible assimilar la informació; 6/ els panells informatius on s'indiquen les autopistes o carreteres i els destins. Vas conduint tan tranquil (o tranquil·la) i, de sobte, veus “Barcelona per AP-7 a 32 quilòmetres”... i ja hi som!!! Com només està escrit en català, ni idea d'on va aquella via, quina via és i a quants quilòmetres està la ciutat; i 7/ els panells informatius amb els preus dels carburants. Sí, és allò que hi ha a les autopistes i que és tan pràctic. Passes a 120 pel carril de l'esquerra i a la dreta, més enllà de voral, hi ha uns rectangles amb els preus de totes les benzines i gasoils de les pròximes 7 benzineres. Res, molt poca informació i en un gran espai que pots consultar amb un gran deteniment. Ah, i amb llumetes, perquè de dia el reflex t'ajudi encara més. Doncs bé, si no s'entén res i és una informació totalment inútil és perquè els noms de les benzineres i tots els preus estan en català.     

Ah, i m'oblidava el gran argument, el raonament fo-na-men-tal que sustenta la filosofia de la cosa, pròpiament dita: en països amb dos idiomes oficials, com Bèlgica, tot està en bilingüe perquè hi ha dues comunitats totalment diferents, dividides i alienes. I això és el que es pretén aquí. S'intenta torpedinant la immersió a les escoles a còpia de crear un problema inexistent o ara amb això dels senyals de trànsit. La qüestió és intentar crear dos mons per raó de llengua. I qualsevol excusa és bona. També un senyal de trànsit.

Per cert, felicitats a Ciutadans per les seves campanyes a favor del bilingüisme al País Valencià!