Imagina un tribunal decidint si uns Jocs Olímpics han de poder-se organitzar o no en un determinat indret? I imagina una persona presentant un recurs contra la decisió de celebrar uns JJOO en una ciutat o en una regió al·legant que atempta contra els seus drets individuals, que la justícia li donés la raó i els obliguessin a suspendre'ls? O al revés, que no es concedissin, hi hagués un recurs pel mateix motiu que en el cas anterior i la justícia determinés que el millor per a aquella zona, i en nom de l'invocat pel demandant, fos fer-los? Què, li sembla una possibilitat forassenyadament marciana?

Miri, aquí hi ha hagut tribunals que han sentenciat, en contra esclar, de lleis aprovades per ajudar la gent pobra a poder escalfar-se a l'hivern i s'ha argumentat amb no-se-què de les competències. I aquí un tribunalet menor va apartar un president de la Generalitat del seu càrrec i ara pot arrabassar el seu escó a un diputat que va exercir el seu dret a expressar les seves idees. Per tant, a partir d'aquí, existeix barra lliure judicial i no d'alcohol de garrafa precisament. Ah, un petit incís: sí, he escrit “gent pobra” perquè és que hi ha gent pobra, sí, per molt que emprem eufemismes. I li diré més: el número té sis xifres.

Doncs bé, just el dia que hem conegut que, mitjançant un referèndum, es consultarà als més grans de 16 anys de la vegueria de l'Alt Pirineu i l’Aran si volen que s'hi organitzin els JJOO d'hivern del 2030, el TSJC ha exigit a la Generalitat que apliqui IM-ME-DI-A-TA-MENT el decret que obliga a donar el 25% de les classes en castellà espanyol a totes les escoles del país, independentment del criteri del Departament d'Educació, dels experts i dels pares. I ara vostè em dirà: “Però, senyor ajuntalletres, què tenen a veure les dues coses? M'està comparant l'educació dels nostres fills amb una competició esportiva?”. I la resposta és sí. Rotundament sí. Per què? Perquè estem parlant del bé comú. Li desenvolupo la idea.

Uns JJOO d'hivern afecten una part petita d'un territori de muntanya. Això vol dir pocs habitants i una “indústria” basada normalment en la ramaderia, el turisme d’esquí i les segones residències. En conseqüència, estem parlant d'una societat molt fràgil econòmicament parlant ―també social― en la qual qualsevol canvi brusc la pot afectar i canviar-la, per bé o per mal, però segur que l'afecta. Si és a millor, perfecte, però si va a pitjor, és una condemna segura a la desolació i a la ruïna. Per tant, és lògic pensar que qui ha de decidir què ha de passar allà és la gent que hi viu i tenint tota la informació per poder decidir. Perquè els hi va el futur. Directament. Després s'equivocaran o no, però han de ser ells.

Oi que no s'entendria que algú del Delta de l'Ebre decidís què ha de passar amb els JJOO del Pirineu? De la mateixa manera que algú del Pirineu no ha de poder decidir com s'afronta la regressió del delta. O un de BCN decidir sobre el Delta o el Pirineu o un d'aquests opinant sobre si la ronda Litoral ha de tenir dos o tres carrils. Tenim clar, doncs, que ha de ser el territori qui debati i opini, oi?

Traslladem-ho a les escoles i al decret del 25%. ¿Qui ha de decidir sobre el Pirineu (digui'n el sistema educatiu i el projecte global), BCN i el Delta (digui'n el tribunal de torn per indicació d'un pare rebotat) o el Pirineu (digui'n les escoles, que volen el millor per als seus alumnes i el conjunt dels pares)? ¿El bé comú, el del conjunt de la societat, qui l'ha de decidir, A/ un que passa per allà, no té ni idea d'on és i al cap de quatre dies fotrà el camp, B/ un tribunal o C/ la majoria de la gent? Doncs això, servidor de vostè vota per la C.