La vida continua i continuen les casualitats casuals que fan que, ves per on, en un mateix dia coincideixin el resultat d'un suplicatori contra tres exiliats polítics i la revocació del tercer grau a set presos polítics (el de les altres dues, no pateixi que caurà aviat). La gent malpensada -que n'hi ha molta- diu que no ha estat coincidència coincident sinó fet a propòsit. Nooo home (i dona), no. Impossible. A les coses aquestes dels catalans tot és sempre casualitat. En tot cas, de vegades passen coses el mateix dia per estalviar paper. Que és que estem acabant amb els boscos.

Al Parlament europeu, a primera hora, gran victòria de la justícia espanyola. Un 42% dels diputats no han donat suport a la seva proposta i s'ha trencat la disciplina de vot als grups majoritaris. I un 42% tampoc és tant, sobretot tenint en compte que als suplicatoris sol·licitats normalment aquesta xifra no passa del 10%. Però avui els diputats (i les diputades) s'han despistat. Per la cosa aquesta de la pols en suspensió. Els ha tapat el botó de prémer i s'han confós. Pobrets. I pobretes.

Però vaja, que aquells tres ja estan pràcticament extradits. A veure, sí, falta el petit detall de la decisió de la justícia belga però aquest cop, al contrari que els altres 4.983, diran que sí. Se'n moren de ganes. Ja se'ls hi veu. A més el gran Llarena Emmascarat (el justicier sense pietat) ja ha preguntat al Tribunal de Luxemburg a veure si presentant un nou suplicatori li fan descompte. I li regalen un bolígraf.

Paral·lelament a saber-se el resultat de la votació del suplicatori, galàctica aparició de la ministra d'Exteriors, Arantxa González, per dir unes coses. Un altre gran èxit d'imatge que per parlar de Catalunya surti la ministra d'Exteriors. Com abans sortia Margallo. Sí, però com que ella també ho és de la Unió Europea, ja tenim excusa. Que, de fet, és com si per explicar-te com ha anat l'operació que t'acaben de fer a vida o mort, t’envien el de la funerària perquè resulta que a part d'enterrar gent, resulta que té un nebot estudiant medicina.

Però ha valgut la pena perquè la ministra ha estat sembrada. O més. “Els problemes de Catalunya es resolen a Espanya, no a Europa”, ha dit. Això confirmaria que Espanya ja no pertany a la UE. Bé, ni a Europa. En general. Potser ara pertany a la Unió d'Emirats Àrabs. Imagino que el canvi ens el comunicaran en breu. Per saber-ho. Però també ha excretat dues coses més: 1/ que en això d'avui el Parlament europeu ha enviat el missatge de que “un eurodiputat no es pot prevaler de la seva condició per protegir-se de comparèixer davant de justícies nacionals”. Esclar, com que les altres euroordres se les van petar quan encara no eren eurodiputats llavors ja es protegien del que encara no eren i van ser després, sí. I d'allò altre de la justícia alemanya, que també va ser abans, igual del mateix, i 2/ que la decisió de l’europarlament “És un suport a la justícia espanyola”. La separació de poders fa que el Parlament europeu ja no sigui el legislatiu i les seves decisions siguin judicials. Memorable.

Pel que fa a la revocació del tercer grau, de moment a set dels nou presos polítics, una altra victòria incontestable de la sempre independent i apolítica justícia espanyola. I a la interlocutòria una frase referida als colpistes-terroristes-cedeerres-lazis que ha provocat pol·lucions a molts edificis oficials. Perquè no són de pedra. Els humans de dins, no els edificis, que ells sí. “No se atisba en ellos un mínimo de asunción de responsabilidad penal en el sentido de haber quebrado normes básicas de convivencia”. Hooome, el famós delicte conegut com a “quebrar la convivencia” i que vindrien a ser les patates del tall ideològic en forma de que demanin perdó, es deixin reeducar, abjurin de les seves idees i reconeguin les seves culpes traidores perquè van subvertir la cosa.

El que li deia, un nou èxit de l'estat de dret. Concretament del seu.