Hem passat de fer llargs passejos sense pressa però sense pausa per La Moncloa mirant bucòliques fonts brolladores de cristallina aigua a la imatge del Major Trapero rebent oficialment el President del Gobierno a la Plaça Sant Jaume. Concretament davant del Palau de la Generalitat. Imagino que al partit de tornada serà el cap del Cuerpo Nacional de Policia o el de la Guàrdia Civil qui rebrà el nostre President. Serà estrany i molt inquietant, sí, però es veu que és tendència.

Total, que avui hi ha hagut la primera reunió de la segona temporada de la Ta de Ne i de Di. Sí, perquè no se li pot dir Taula de Negociació i de Diàleg, així amb totes les lletres, a un artefacte on no només no hi era mig govern sinó que una de les parts guanyava per cinc representants presents a tres. Ésclar, aquí la qüestió és perquè no hi era el mig govern que hi faltava. Però, si li sembla, en parlaré una miqueta més endavant. Sense pressa, sense pausa i sense terminis, que des d'aquesta tarda és la frase política de moda. Bàsicament perquè Pedro Sánchez l'ha repetit uns 5.975 cops. Però ha dit més coses.

Ha insistit, també unes quantes vegades, en que això de Catalunya-Espanya és un “desencontre” que “s'ha larvat durant l'última dècada”. O sigui que, segons ell, el conflicte va començar el 2011. No ha dit a quina hora. Ara estaria bé que truqués a José Luís Rodríguez Zapatero perquè li expliqués el pa que hi donaven a Espanya l'any 2006. Per exemple. I el 2006, crec, va ser abans del 2011. O que li enviï un Telegram a Francesc Macià. O a Valentí Almirall. O un fax al Tractat dels Pirineus.

També ha comentat que li havia dit al president Aragonés que “compti amb la resta dels catalans”. Perfecte! Com segurament ell comptarà amb “la resta” d'espanyols. Sí, perquè això de la Catalunya dividida sempre ho diuen des de l'Espanya dividida. La de les tres espanyes. Les dues de sempre, de les que en parla fins i tot el Papa de Roma quan l'entrevisten a la COPE, i l'Espanya de l'Estat paral·lel, de la que en parlaré més avall sense pressa, sense pausa i sense terminis. Perquè, sap què passa? Que primer vull compartir amb vostè la pregunta que li ha fet el company de El País Carlos Cué i, sobretot, la resposta: “De què han parlat durant dues hores?”. I Sánchez, després d'una pausa de desconcert -que després ha repetit Aragonés quan li han fet la mateixa pregunta, cosa que vol dir que no se l'havien preparat- ha dit: “Les imatges són importants”. SEN-SA-CI-O-NAL! O sigui, s'han estat fent selfies?

Dit això, i ja sense pauses, anem a la cosa del mig govern català que avui no hi era ni se l'espera i a la de l'Estat paral·lel. Mentre aquí no ens posem d'acord ni en l'estratègia negociadora, cosa que ens condemna al fracàs i ens afebleix, continuen fent la seva aquests que truquen a casa teva a les sis del matí i no només no són el lleter sinó que s'emporten el teu mòbil per ordre judicial i les teves converses privades acaben publicades fins i tot a la revista “Jara y sedal”.

Mentre els dos principals partits polítics indepes del país s'apunyalen per les cantonades i l'altre sempre va a la seva, l'Estat descontrolat continua fent. Sense preses, pauses ni terminis. En 24 hores ha recorregut dues absolucions d'una persona acusada de terrorista per haver enviat un missatge de mòbil i n'ha enviat tretze més a judici perquè diuen que van organitzar una banda armada que pretenia realitzar atemptats amb unes proves tan contundents com el futur del Barça a la Champions. Perquè nosaltres tendim a anar amb presses que no toquen, sense saber quan hem de fer les pauses i equivocant sempre els terminis i ells no. I això no és culpa de Madrit (concepte) sinó que és producte de quilòmetre zero.