Fa poc més de sis mesos no podíem ni sortir a sopar i a les 10 de la nit havíem de ser a casa. Després va marxar Messi i s'ha quedat Koeman, hem tingut un volcà i continua existint el reggaeton i el sampler. Semblava que res podia anar pitjor i resulta que no. Davant dels nostres nassos s'està coent la que ja es coneix com... La Tempesta Perfecta! Què, la cosa fa molta por, oi?

La indústria xinesa treballa bàsicament amb carbó però entre que té un conflicte amb Austràlia, que li critica la falta de drets humans -i que és a qui li compren la majoria d'aquesta matèria primera-, i que se li exigeix contaminar menys, li està baixant la producció del que després exporta a occident i això amenaça amb desproveir els mercats mundials de productes de consum. Paral·lelament, des de l'inici de la pandèmia el preu de fer venir un contenidor des de la Xina ha augmentat un 684%. Mentre, si la Xina deixa d'usar carbó haurà de funcionar amb gas. Això vol dir que augmentarà exponencialment el seu consum, cosa que farà pujar els preus. I Europa consumeix molt gas. Sobretot per escalfar-se. I justament ara arriba l'hivern.

Però és que el gas algerià que consumim passa pel Marroc i aquests dos països han iniciant un nou conflicte diplomàtic derivat del suport algerià al Polisario, el gran enemic marroquí. Això pot provocar que a l'augment de preus se li sumi un conflicte pel pas a través del gasoducte. I li recordo que aquí l'electricitat l'estem produint bàsicament amb gas, amb la qual cosa tota aquesta crisi afectarà també un preu que ja està pels núvols. Però és que la benzina també s'ha encarit exponencialment a causa de l'augment de preu del barril, que amenaça amb arribar a màxims històrics.   

Preus molts més alts de la benzina vol dir augment del preu del transport, i això implica pujades de preus al sector alimentari. Es calcula que l'increment del preu del peix, per exemple, serà d'entre un 30 i un 50%. Però també s'encariran la resta de béns de consum. Per tant, preus més cars de productes bàsics i de l'energia, crisi d'abastiment i... la crisi dels semiconductors! Tan greu com la dels conductors, concretament els dels camions, i de la qual en parlarem una línies més avall.

Occident va desistir de fabricar l'eina que fa funcionar el món de finals del primer quart del segle XXI: els semiconductors, o xips, o circuïts integrats o com n'hi vulguin dir. I l'Orient controla totalment el sector. La crisi pandèmica ha fet augmentar el seu consum exponencialment i al món només hi ha quatre companyies capaces de fabricar els més sofisticats. Resultat? L'escassedat afecta des de la fabricació de cotxes a la d'electrodomèstics passant per la de les consoles. I aquestes poques empreses es dediquen a fabricar els que els donen més benefici, cosa que implica mercats desproveïts i, per tant, produccions aturades i crisi de vendes d'un munt de productes de consum habitual. Ara anem als altres conductors.

El Brexit ha provocat que milers de camioners estrangers ara no puguin treballar a la Gran Bretanya. Això fa que les benzineres no tinguin carburant i les botigues estiguin buides. La gent comença a agredir-se per omplir el dipòsit del cotxe o el carret de la compra. Mentre, aquí la situació pot empitjorar pròximament ja que s'està jubilant una generació de camioners i no hi ha recanvi generacional. Els sous cada cop són més baixos en una feina que t’obliga a estar molts dies fora de casa. I no compensa.

Tot això provoca que en la societat de la precarització, on la gent es queda a casa consumint menjar que els porta una persona que cobra una misèria per transportar un producte que cuina algú que cobra una misèria i que vesteix roba que val una misèria despatxada per algú que cobra una misèria, a la crisi econòmica i social on la diversió és emborratxar-se al mig del carrer, ara hi arribi la crisi de les malalties mentals.

- Toc, toc, toc!!! Sí, qui és?

- Hola, sóc la tempesta perfecta que provocarà una crisi que ens pot dur al col·lapse econòmic i social.

- Ah, doncs passi, passi, que ara mateix ja no ens ve d'aquí.