Ho sento, però això que en diuen el Black Friday és una cosa a la qual li entenc el mecanisme, però tinc la sensació que el mecanisme és una immensa presa de pèl. Serà que, com diuen ara, si no et sents interpel·lat per una cosa és que no és per a tu. Serà.

I sé que carregar-se això que anomenen Black Friday pot ser interpretat com allò del “ja està aquest fotent la xapa en contra del consum, en contra de les coses que venen dels EUA (d'on importem costums que si aquí no es feien seria per alguna cosa), en contra del Nadal, i bla, bla, bla”. Però no, insisteixo, el tema és el mecanisme.

I, quina és la presa de pèl? A veure, suposem que el dia 1 una cosa la venen per 100. I el dia 10 arriba el Black Friday, amb tota la campanya del “compri que s'acaba el món” i aquesta cosa en val 80. Escolti, si el dia 10 vostè me la ven per 80, vol dir que me la pot vendre per aquest preu. Esclar, si no, no ho faria. Llavors, per què el dia 1 me la venia per 100 podent vendre-me-la per 80? Entén que jo em senti enganyat, per no dir directament estafat?

“No ―diuen― és que ara fan unes ofertes per incentivar el consum”. Bé, potser el problema és que el dia 1 ningú consumia perquè les coses valien 100, precisament perquè els consumidors sabien que el seu preu no era aquest, cosa que queda demostrada quan la mateixa cosa ha baixat a 80. Potser la solució és vendre sempre a 80, no?

Però el mecanisme també em grinyola quan sento veus que m'avisen que vigili perquè no m'encolomin objectes o roba que clarament són d’outlet, allò que abans en deien “oportunitats” o “restes de sèrie”. Vaja, que vagi amb compte perquè no em col·loquin andròmines diverses que no saben com treure's de sobre.

I més que grinyolar ja directament em patina quan algunes altres veus em diuen que compte amb els productes que potser el dia -1 valien 80, que l’1 van apujar-los a 100 per poder baixar-los a 80 el dia 10. I, sobretot, que ull amb tot el relacionat amb la tecnologia, perquè moltes marques i botigues aprofiten per encolomar el material obsolet que només té futur en un abocador.

Realment amb aquest panorama, entendrà que tot plegat em transmeti una immensa sensació d'immensa presa de pèl. I una sensació que, amb l'excusa de les megaofertes, passa com amb els bitllets d'avió a un euro. Que sempre que els busques, mai no en queden. I si en queda algun, resulta que després has de pagar 30 € de despeses de targeta, 30 més per embarcar, 30 més per poder pujar una bossa de mà, 30 més per seure, 30 més perquè l'avió s'enlairi, 30 més per aterrar i 50 perquè et deixin a l'aeroport que tu havies triat. I al final, la broma et surt per 231€, però tu estàs encantat perquè estàs convençut que has pagat un euro.

Ei, però ara tampoc vull donar-li un disgust a ningú. Escolti, si li ve de gust, compri amb alegria, no fos cas que ara entre vostè i jo enfonséssim l'economia. I l'esperit prenadalenc...