Es compleixen ja tres anys de l'aprovació al Parlament de la Llei del Referèndum i de la Transitorietat, dos plens que han passat a la història amb el nom de “els del 6 i 7 de setembre”. Ja ho he fet altres vegades, però avui vull insistir en felicitar l'unionisme per col·locar el relat d'aquells debats on més els va convenir i instal·lar la idea que allò va ser un cop d'estat. I aprofito per recordar als indepes que no explicar-se va regalar tot l'espai al rival. I el pitjor és que va semblar que els fes vergonya sortir a dir: “Sí, hem aprovat aquestes lleis, algun problema?”. Ah per cert, la Llei de Desconnexió encara està vigent, un cas únic de lleis aprovades en un Parlament colpista que posteriorment ha passat per un 155 i per una administració política laminada i descapitalitzada de manera total i absoluta a mans de qui diu que va patir el cop d'estat. ME-MO-RA-BLE!
Lamentablement pel relat unionista, el temps i la informació que hem anat sabent ens permeten tenir una mirada força aproximada de la realitat de les coses. I ara sabem que la seva estratègia estava consensuada, organitzada, estructurada i dissenyada. I que les lleis eren l'excusa per escalfar l'ambient i instal·lar la idea que l'independentisme aplicava tàctiques totalitàries i colpistes i poder autoimposar-se la medalla del mèrit democràtic.
Albert Rivera va arribar a dir en públic que “Des de Tejero no es veia un atac a la democràcia espanyola d'aquesta magnitud”. En privat les coses anaven d'una manera diferent, però vaja, si realment hagués estat així, la cosa va resultar una miqueta sapastre. Sí, perquè si tu organitzes un cop d'estat en un Parlament i resulta que qui té més temps l'ús de la paraula és l'oposició amb 158 minuts i la majoria parlamentària només la té durant 46 minuts, ja m'ho permetrà, però quina merda de cop d'estat, no? Ah, per cert, si li interessa, els temps d'ús de la paraula van ser: Ciutadans 45 minuts i 36 segons, PP 38 minuts i 57 segons, Catalunya Sí que Es Pot (actuals Comuns) 38 minuts i 47 segons, PSC 34 minuts i 36 segons, Junts pel Sí (els impulsors del presumpte cop d'estat) 26 minuts i 23 segons i CUP 19 minuts i 53 segons.
I sobre cops d'estat, jo no en soc expert però vaig seguir amb molt d'interès el ja citat de Tejero de l’any 1981. I, parlo de memòria, però crec que allà l'oposició va parlar una miqueta menys de 158 minuts. De fet, crec recordar que no va parlar ni una dècima de segon. Ni ells ni ningú. Segurament perquè els trets disparats dins de l'hemicicle eren una invitació molt evident a callar. I de la mateixa manera que Tejero i els seus van agredir i van intentar llançar al terra al vicepresident del Gobierno de l'època, el llavors tinent general Gutíerrez Mellado (en una escena que ha quedat immortalitzada per a la història)...
... l'unionisme va intentar rebolcar pel terra a la presidenta de la institució, Carme Forcadell. En públic i en privat li van faltar al respecte institucionalment i, sobretot, humana. “Dale duro, dale a ver si llora”, era el comentari més suau que aquells dies es va sentir a l'hemicicle. Els de caire masclista eren més cruels.
Però l'unionisme que es fa la víctima des de fa tres anys, en aquells plens no només va practicar el filibusterisme parlamentari més vulgar vist mai en un Parlament sinó que es va saltar la llei. Va succeir quan Ciutadans i PSC van demanar un informe al Consell de Garanties Estatutàries, una cosa que només ho pot fer la Mesa. I, esclar, tant repetir que allò va ser un cop d'estat, obliden que mesos després el Tribunal Constitucional va declarar completament constitucional la reforma del reglament que va permetre celebrar aquells plens de la manera en que es van celebrar. Vaja, quines coses passen a la vida, oi?
Per tant, efectivament allò va ser un greu atac a la democràcia. I els que s'han omplert la boca dient-t'ho fins l'ofec, saben perfectament del que parlen.