“¡Es triste pedir firmas contra los indultos però más triste es que los catalanes nos roben España. Aaaai, por favor, fírmeme contra los catalanes, que no le cuesta ná de ná!”. Fins la mani de Colon, ara toca esprémer els possibles indults. Per fer anticatalanisme i per erosionar Sánchez. Una pel·lícula que ja havíem vist amb ZT (Zapatero Tarannà) i l'Estatut.

Però mentre ens mirem el dit dels possibles indults per fer el que aquests fan sempre que no governen, consistent en anar contra tot, estem perdent de vista la lluna, que és el Tribunal de Cuentas i són els jutjats 13 i 18 de BCN, on la vida continua aliena a tot. Espanya és un país on la justícia política fa de legislatiu, d'executiu i de tercera Cambra, on una Junta Electoral fa fora un President de la Generalitat per una pancarta i on el Tribunal de Cuentas fiscalitza opinions polítiques fetes durant actes oficials i a preguntes dels periodistes. I això últim és molt bonic perquè, en un món on ho havíem vist pràcticament tot, era una de les coses que encara ens faltava per observar.

El ja mític Tribunal de Cuentas reclama fa temps cinc milions d'euros als responsables d'Acció Exterior de la Generalitat per haver-los dedicat a “promocionar, publicitar, justificar, promoure o impulsar el ‘procés sobiranista’” durant 45 viatges fets fora del país entre els anys 2011 i 2017. I, ¿com i quan diu aquest tribunal que s'hauria fet això? Doncs ara sabem que cada cop que en algun moment d'aquests viatges es va fer “alguna al·lusió al Procés”. Per exemple, si en un viatge del President Mas a Nova York un periodista li preguntava la seva opinió sobre l'actualitat i sortia el tema, tot el viatge passa a ser considerat malbaratament de diner públic. A-CO-LLO-NANT!

O sigui, si en un d'aquests viatges li preguntaven a Artur Mas -o a qui fos de la delegació- per una final de la Champions i algú hi hagués falsificat centenars d'entrades, la Generalitat seria corresponsable de l'estafa. I si els demanaven per la pel·lícula “La Matança de Texas”, passen a ser considerats còmplices d'assassinat. Però el pitjor no és que els senyors “cuentas” hagin arribat a aquest nivell de posi'm tota l'ampolla d'absenta sencera i no cal got, que també, sinó que ningú aturi de soca-rel el despropòsit. ¿Des de quan un Tribunal de Cuentas fiscalitza que un càrrec polític pugui opinar o no sobre la independència en un acte públic? Ah, i això no ho dic jo sinó el vot particular emès ja fa dos anys per María Dolores Genaro Moya, una de les conselleres del Tribunal.

Però no se'n vagi encara perquè, mentre per la via 1 la gent continua pujant al tren mediàtic dels indults, per la via cinc no para d'entrar a l'estació -i en silenci- el tren on hi van quatre consellers i diversos alts càrrecs del nou Govern que tenen causes obertes per l’1-O. Són el conseller d'Empresa Roger Torrent, investigat per desobediència en permetre tramitar mocions sobre el Procés quan era president del Parlament; la consellera de feminismes Tània Verge, a qui la Fiscalia li ha recorregut la seva absolució pel cas dels Síndics; el conseller d'Educació Josep González-Cambray, detingut pel cas Volhov, que és allò dels deu mil soldats russos que havien de venir de públic a un dels milers de festivals que organitzem aquest estiu i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que està processada al 13. I també són Eusebi Campdepedrós, Marta Garsaball, Teresa Prohies, Francesc Sutries i Aleix Villatoro; Núria Llorach, Vicent Sanchis i Saül Gordillo, membres de la cúpula dels mitjans públics de la Generalitat; els diputats d'Esquerra Josep Maria Jové i Lluís Salvador i els diputats de la CUP Laia Estrada i Pau Juvillà, que és membre de la Mesa del Parlament.

Els presos polítics han de sortir lliures i els exiliats han de tornar, però darrera seu hi va una llista amb 3.301 represaliats inclosos en 150 causes que són la lluna. I no el dit.