En Pep Florolos és indepe. Però no una miqueta indepe, no. En Pep és mooolt indepe. Ha fet de voluntari en totes les diades dels últims anys i té tres jocs de totes les samarretes commemoratives. L'un l'utilitza per fer esport, un altre per si aquest se li fa malbé tenir un recanvi i el tercer el té a l'armari encara amb la cel·lofana perquè és “per guardar”. En Pep ha anat a tots els actes reivindicatius celebrats al seu poble, a tots els de la seva comarca, a tots els de les comarques veïnes i a la majoria dels de la resta de comarques. Ha participat en totes les quedades per omplir el planeta de llaços grocs i ha assistit a tots els actes culturals, a pesar de que la poesia l'avorreix més que a Abascal assistir a un acte on a part de gent com ell, també hi hagi persones normals.

Però en Pep Florolos fa temps que està moix. No, no ha perdut la fe, però als seus ulls ja no s'hi veu aquella il·lusió anterior al novembre del 2017. De fet en Pep ja va anar a votar a les eleccions del 155 havent dit la nit anterior,  mentre sopava a la taula de la cuina només una truiteta d'un ou amb una llesca de pa de pagès amb tomàquet, perquè no tenia gaire gana, (bé, sí, després va menjar-se un iogurt, una poma, una miqueta de formatge, una neula, unes galetes, una miqueta més de formatge, dues mandarines i un trosset de pa de pessic amb una miqueta de xocolata, tot i que aquell dia en Pep estava desganat)... doncs això, que aquell dia va dir: “Demà aniré a votar perquè no hem de permetre que ens trepitgin més, però serà l'últim cop perquè estic molt fart de tots nosaltres”.

Han passat poc més de tres anys i en Pep fa mesos que li diu a tothom que vol sentir-lo: “No aniré a votar. No, no, aquest cop sí que no. Ja us ho ben juro. Ni als uns, ni als altres, ni als de més enllà. Ja s'ho faran. A mi ja m'hi ha vist prou. Vaig confiar en tots ells i ells es passen el dia apunyalant-se. S’HA A-CA-BAT!”. I mentre ho diu, el seu to de veu és alt i va picant amb el puny la taula de fòrmica. Però, ai las! Resulta que primer ha vingut tot l'espectacle aquest de la data de les eleccions, amb una nova intervenció del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), amb vot particular i tot, que ens ha situat en la possibilitat de que la decisió sobre la data definitiva dels comicis se sàpiga quatre dies abans d'acabar la campanya. I aquí en Pep hi veu una mà negra per afavorir al PSC: “Ens volen fer anar a votar ara i com sigui, encara que caiguem malalts, per aprofitar que les enquestes els van bé”. Després hi ha hagut la inhabilitació del Conseller Bernat Solé per facilitar el referèndum de l’1-O: “Per posar urnes! L'han fet fora per haver posat les urnes! I perquè ell és qui ha d'organitzar ara aquestes eleccions i el volen fora per provocar el caos!”. I al pobre Pep li han rematat la setmana amb l'enquesta del CIS sobre intenció de vot: “Quina vergonya! Quin escàndol! A la classe dels dofins de l'escola de davant de casa, manipularien una enquesta sense que es notés tant”.

Total, que fa un parell de dies que en Pep està encès com una falla. Ahir se'l va tornar a sentir manifestar, amb un enèrgic to de veu, coses com: “Se me'n refot si m'hi fan anar el 14 de febrer, el 30 de març o el 30 d'abril. A les 9 del matí o a les 11 de la nit. I me la sua si haig d'anar-hi amb una EPI o també amb en Blas! Aquest cop de veritat si que us juro que és l'últim, perquè no m'hi veuran mai més, però cal anar-hi. El sistema ho està fent tot perquè perdem i no ho podem permetre. Ja pensaré a quin dels tres acabo votant, i que consti que ho faré gens convençut, però si aquest cop no hi anem ens trinxaran com si fóssim la farsa d'uns canelons”.

Per tant, queda confirmat que el TSJC, el CIS i el conegut amb el nom “d'Efecte Illa”, treballen per mobilitzar el desmobilitzat i desencantat votant indepe. I, novament, assoliran plenament el seu objectiu.