Sap l'anunci del referèndum? Sí, aquell que primer semblava una publicitat de Rodalies... Vaja, aquest: 

Doncs és il·legal. Veure'l, recordar-lo, somniar-lo, explicar-lo al vermut (o aperitiu) del dinar familiar i, sobretot, reproduir-lo. Els mitjans d'aquest país van rebre ahir divendres aquest bonic "otrosí" (Déu meu, quina paraula més bonica! Encara ara em cauen llàgrimes com llagostins de la Ràpita de l'emoció):

Doncs bé, va haver-hi mitjans que en van fer cas (ja s'entendran amb els seus lectors o oients) i altres no. Però el tema no és aquest, sinó la postura d'alguns mitjans contraris al referèndum i que mai de la vida haurien passat l'anunci ni que fos legal i encara que per cada emissió els regalessin un pernil. Per exemple, TVE.

El Canal 24 hores va estar tota la tarda repetint la notícia de la prohibició de la fiscalia i la il·lustrava amb imatges de l'anunci. És a dir, per explicar que la justícia havia convertit en il·legal una cosa, ens ensenyaven la cosa il·legal. És com si un policia et diu que matar és delicte i per explicar-t'ho comença a matar gent davant teu mentre et diu: "Veu això que estic fent? Doncs vostè no ho faci perquè és delicte". SEN-SA-CI-O-NAL!

La moda d'insultar a les xarxes

Davant dels insults i amenaces a la xarxa, els polítics actuen com amb la corrupció, però al revés. Quan hi ha un cas de corrupció en el teu partit, es tracta de fer-lo petit i engrandir els casos dels altres partits. Quan pateixes un cas d'insult o amenaça es tracta de fer-lo molt gran i callar el que ha patit el teu rival d'un altre partit. I això, a part d'insolidari, és d'una irresponsabilitat total, perquè així no acabarem mai amb el problema. 

Retrocedim a dimarts. Aquell dia va saber-se que una dona havia penjat al seu Facebook aquesta intolerable barbaritat:

La meva opinió ja va quedar prou clara en una peça publicada el mateix dia que va esclatar el cas, per tant, no cal repetir-la (per cert, també dimarts, en Juan Soto Ivars publicava a El Confidencial una reflexió sobre mitjans i xarxes que trobo interessant).

Però al llarg de la setmana, la cosa ha continuat amb altres persones que anomenarem A. I quan aquestes persones ho han denunciat, els "seus" s'han indignat molt, ho han repiulat i han fet tota la propaganda que han pogut per fer-se les víctimes davant la intolerància dels altres, els que anomenarem B. Però quan els "altres", els B, han rebut amenaces per part dels A, la resta dels A han callat. Amb la qual cosa, la sensació és que A i B sembla que esperin que els arribi l'amenaça i l'insult del contrari per inflar-lo i que quan arriben els del bàndol amic, callen. Trist.

Per tant, un servidor condemna això d'una forma total i absoluta:

I també condemna això altre: 

I servidor condemna la frivolitat i l'insult indiscriminat de qui ha llançat fa temps la seva poca credibilitat pel balcó. Perquè totes les opinions són respectables, però és inadmissible que algú que se suposa que escriu sense usar productes que li alteren la consciència i que, se suposa, gaudeix d'un estat mental normal, perpetri aquesta barbaritat: 

I servidor també condemna un altre insult inqualificable i impresentable d'algú que fa temps que és un cas perdut. Venint d'ell no és cap insult per a tots els catalans, però sí per als milions de persones que van morir a mans i per culpa del nazisme. 

Faltar al respecte aquell horror d'aquesta manera tan frívola només mereix una resposta: Ignasi, ni tan sols tu et mereixes que algú que t'estimes, algun dia hagi de passar per una cosa semblant a allò. 

Cas a banda és una definició vista als mots encreuats d'El Periódico. La demostració que aquí l'insult es despatxa a pes i a tot arreu...

I amb personatges inqualificables:

Dit això, bona setmana mediàtica i intenti sobreviure.