Aquesta humil columna ha instal·lat una torradora espia a la cuina d'una parella catalana que està passant per una crisi. Bé, crisi... res, una petita desavinença puntual. Imagini's, a aquesta hora només han usat ja quatre cops tots els insults i desqualificacions existents al diccionari. De fet és una crisi tan insignificant que es plantegen agafar ADN de Pompeu Fabra, clonar-lo, reviure'l i posar-lo a treballar perquè trobi més insults.

Gràcies a un enginyós dispositiu gravador, vostè podrà conèixer tot seguit i en exclusiva mundial l'entranyable conversa entre l'Antoniu Juntsxcat i la Pepita Esquerra.

(Avís per a susceptibles: JuntsxCat és home masculí perquè si no seria “Juntes” i Esquerra és dona femenina perquè si no seria “El Esquerra”).

Un cop més aquesta columna es converteix en un servei públic!

- Amor meu, hem de parlar...

- I tant amor meu, parlem. Però tu ets molt més amor meu que jo amor teu. Perquè jo t'estimo molt més... Per cert, què has volgut dir amb això d'amor meu? Jo no soc teva. Jo no soc de ningú...

- Princesa del meu cor, últimament d'alguns altres que no soc jo sí que n'ets una miqueta, eh. Jo no vull dir res perquè t'estimo molt i només tinc ulls per a tu, però t'han vist morrejant-te amb tothom. Ei, però no passa res, jo ja entenc que la carn és dèbil i que la cabra sempre tira a la muntanya, oi?

- Pitxurrin de casa, tu saps que per mi ho ets tot, però els llençols del nostre llit d'amor fan una olor d'Iceta que l'aroma arriba fins al carrer Diputació de BCN, no se si em captes la metàfora, amor de la meva vida...

- I tant que la capto, bombonet del nen... I la sento, com l'altre dia sentia des de Sant Cugat com grinyolava el nostre somier mentre tu t’hi rebolcaves amb els sociates i amb la CUP...

- Home, coseta de la nena, és que fotia 32 anys que en aquell llit sempre hi passava el mateix!

- Sí que vau eixamplar la base ben eixamplada, sí. I ja et diré jo a tu què més us vau eixamplar...

- Sí, i vam fer-ho, concretament, a sobre de la catifa. I vam notar un bony. I, saps què vam fer? Vam aixecar la catifa i no pots ni imaginar tot el que en va sortir, d'allà...

- Vols que parlem de com ens vau trair a BCN? I a Tona, Gurb, Arenys de Mar, Sant Pol, Torrelavit o Sant Quirze de Besora. Parlem de les 155 monedes?

- Vols que parlem de per què voleu sempre llistes úniques?

- Vols que parlem de per què mai no voleu fer llistes úniques perquè dieu que per separat sumem més i a Badalona vau fer una llista única amb la CUP per sumar?

- I no vam sumar més, al contrari. Per tant tenim raó.

- Ai, s'ha fet tard i és hora de sopar...

- Ui sí! On et bé de gust que anem?

- Fem un clàssic i anem a can Govern?

- Perfecte. Ves passant i ens trobem al Govern. Fins ara amor meu!

- Fins ara motor de la meva vida.

- Que units que estem, oi?

- Moooolt! Units és poc, nineta dels meus ulls!