Doncs ja arribat Nadal. I Sant Esteve. I la trencadissa social existent a les llars catalanes s'ha sentit des del mateix centre de Raticulín. Les poques unitats bombollars que no va trencar el Procés, i que encara es reunien pels àpats d'aquests dies, ara sí que han quedat totalment destruïdes. Arrasades. Esmicolades. Devastades. Perquè, miri que l'independentisme va deixar l'harmonia familiar com un solar, eh.
No, és que històricament els parents mai ―però MAI― no han deixat de parlar-se pel repartiment de les herències, que en alguns casos ha inclòs una baralla estil Kill Bill per un joc de llençols. Ni per allò del “és que tu vas pel poble dient de mi que…”. Ni per un comentari sobre la qualitat del menú servit l'any 2006, sobretot aquells llagostins que van sortir de la cuina amb l'etiqueta de “a la peixateria encara es movien” i va resultar que eren l'oferta d'una botiga de congelats que feia una setmana li havia marxat la llum i a les càmeres hi havia molsa com per fer-hi un pessebre vivent. Ni perquè el fill que sempre llepa com un conill fent-se càrrec dels pares va gosar demanar als seus germans que algú més fes alguna cosa i va veure com era més insultat que si hagués defensat Rufíán a twitter.
No, no, les famílies catalanes van començar a trencar-se per culpa del Procés. No com la Família Real espanyola, per exemple, que és model d'unitat, germanor i concòrdia constitucional. Per això el poble els idolatra. Tant, que si algun membre decidís marxar d'Espanya, encara que fos per anar un moment a comprar mitja lliura de “pernil en dolç”, la ciutadania en ple aniria fins la pista de l'aeroport Adolfo Suárez Barajas Josep Tarradellas pluja de milions i estendria el seu cos a l'asfalt perquè l'avió no pogués enlairar-se. De fet una de les primeres mesures del Tribunal Suprem de cara al 2022 serà canviar el nom del Rei Felip VI per Felipinya VI, que ve de Felip i de pinya, que és com n'està la família d'unida. Això del sisè queda igual. De moment.
Total, el que li deia, que les poques famílies que encara compartien dàtils amb bacó, còctel de gambes amb molta salsa rosa, tronc de patata amb tonyina, ànec a la taronja, anques de granota i préssec en almívar, han estat rematades per les vacunes. Que si la tieta Enriqueta no té cap dosi, que si el cunyat Paquito sí però es nega a anar amb mascareta, si el tiet Josep Albert es passa el dia mirant vídeos d'en Miguel Bosé, que si la iaia Lola -que és l'amfitriona i amb 93 anys encara fa els canelons-, no vol tenir a menys de 50 quilòmetres a ningú que no s'hagi vacunat, no dugui dues mascaretes als interiors i no hagi fet mofa i befa de Bosé imitant-li la veu o el gest.
Som davant de la procesització de les vacunes. O la vacunització del Procés. Per sort, Catalunya és una terra d'oportunitats i de solucions. I ara es tracta de tornar a aplicar el mateix mètode. La tieta no vacunada, al costat de la finestra oberta, com en el seu moment vas col·locar-hi al cunyat de Societat Civil pel Bilingüisme dels Altres. I tema resolt. Tot sigui perquè un cop l'any fem veure que tenim alguna cosa a veure amb gent que no t'hi faries ni en una illa deserta. Bé, i si no, sempre pot organitzar un amic invisible tan animat i ple de sana i fraterna amistat com el de l'ajuntament de Vinaròs. Allà en José Chaler, regidor del Partit Socialista, va regalar-li a Anna Fibla, regidora de Totes i Tots Som Vinaròs, una capsa amb productes de fruita i verdura "lleugerament danyats" i d'un cap de xai i les seves tripes. Vaja, el regal familiar perfecte pel cunyat!
Ah, i una cosa important. Bon Nadal, o Bon Solstici, o Bon El Quesigui. Si em vol fer feliç, sisplau, intenti ser feliç vostè i faci el més feliç que pugui a la gent que s'estima.