Dos comportaments que la Covid ha fet surar i que diuen molt de la condició humana. L'un és una professió mediàtica que recuperem: la d'expert en acollonir el personal. Gent que a la vida els han fet poc cas -en general-, tenen una gran necessitat de protagonisme i han trobat en la pandèmia l'altaveu perfecte per la fama. Bé, i per cobrar uns calerons anant a xerrar a llocs i publicant llibres amb la mateixa solidesa científica que Emèrit I parlant de pagar impostos. És aquesta retroalimentació perfecta del “i aquest, per què és famós? Perquè surt per TV. I, per què surt per TV? Perquè és famós”. Una roda infinita en la qual al final no saps per que carai aquell senyor és una autoritat en coronavirus si ni és viròleg, ni investigador, ni expert, ni ha fet mai cap estudi, ni ha publicat res. Vaja, ni puta idea, però ell opina i ara ja ens està dient què passa i què passarà amb la variant òmicron abans que la comunitat científica sàpiga què és exactament la variant òmicron. Però, fixi's en una cosa, com més espantaiaies és un xerraire d'aquests, menys autoritat acadèmica té.

Els mitjans viuen del share i dels clics. Amb tanta competència com hi ha, és més fàcil cridar l'atenció i fer-te un espai mediàtic si crides a l'apocalipsi. I com més crides i com més apocalipsi ofereixes, millor. No, el seny no està de moda. I entre un expert dient coses sensates i explicant la realitat amb dades i un ignorant fent veure que sap del que parla, però actuant com si s’hagués introduït una barreja de xili, tabasco, wasabi i bitxo per via rectal, no hi ha color. Perquè al final estem parlant d'un espectacle d'entreteniment que dona audiència i que passa com a divulgació i informació sense ser-ho. Perquè davant d'una visita o d'algú amb el comandament prement el teu canal, informar és de covards.

I l'altre comportament fascinant és el de l’antivacunes vacunat convençut per acció del calbot. És aquell ciutadà que fins ara no s'havia volgut vacunar, ni per pròpia protecció ni per protegir els que l'envolten. Allò del “jooo? Ni parlar-ne! Encara que vaig sovint a visitar els meus pares o els meus avis o treballo en una residència o amb grups de risc perquè 1/ si ja es vacunen els altres, no cal que jo ho faci o 2/ ja vigilo molt i sempre vaig amb mascareta”. Doncs bé, la necessitat del passaport Covid per anar al gimnàs, al bar o per viatjar ha fet que molts d'aquests hagin vist la llum. Bé, o la xeringa. I de ser uns antivacunes molt convençuts han passat a córrer cap al primer centre i sol·licitar la dosi com si fossin un assidu als esmorzars de forquilla que rematen la feina demanant-se un cafè “amb un rajolí generós per escurar la tassa”.

O sigui, si es tracta de posar en risc la salut dels teus pares, dels teus avis, de la gent que cuides i de la resta de la societat, cap problema. Convençudíssim de que la vacuna és caca. Ara bé, si es tracta de tu, de tu i novament de tu i del teu bar o del teu viatge, llavors sí, llavors posin-me'n mitja dotzena. Hooome (i dooona), i aquí on queden els principis? “Oh, és que la pressió que rebo m’obliga a fer-ho”, diuen. No, no, escolti, cap pressió. Vostè vol viure al marge de la societat? Fantàstic! Vostè té uns ferms fonaments ideològics que expliquen la seva actitud o té molta por a que li fiquin florolos mandangos pel braç? Doncs endavant! Ara bé, ha de ser conseqüent. Els principis ha de tenir-los sempre, no de 9 a 1 i de 4 a 8. Si durant mesos vostè s'ha negat a vacunar-se, ¿ara es rendirà per anar a menjar un tataki de pota pop seca amb parmentier de patata, per una classe d’spinning o per anar a Marina d’Or, Ciudad de Vacaciones? Carai, si que ens venem baratet...