Els antivacunes han perdut la guerra gràcies a la cobdícia dels corruptes d’aquesta Espanya on fots una puntada al terra i et surten desenes de vacunats que han usat el seu poder per saltar-se tots els protocols. I, com passa sempre que parlem de corrupció, PP i PSOE -els dos partits més afectats-, en comptes d’aturar-ho de soca-rel es dediquen a denunciar-se els uns als altres. És “el i tu més” de les vacunes. El que ens faltava

En Salvador Macip, professor del departament de Biologia Molecular a la universitat de Leicester i savi en general, deia ahir a twitter -amb unes altres paraules a les meves, naturalment- que aquesta inesperada febre de corrupció vacunil és la millor propaganda perquè la gent perdi la por a punxar-se el remei. La gent que dubtava ho veu i pensa “si aquests que tenen poder es maten per vacunar-se, senyal que deu ser bo”.

Total que, si no m’he descomptat, de moment són 29 els polítics que quan l’última setmana han vist la xeringa s’hi han llançat en planxa fent un Greg Louganis. A destacar el cas del Conseller de Salut de Múrcia, qui no només va colar també a la seva senyora esposa, sinó a 400 persones més, tot i que algunes fonts parlen de 866. És aquell senyor que quan el van fer plegar va dir que “una part de la societat” no l’havia entès. No menys apassionant és el fenomen del conseller de Sanitat de Ceuta, Javier Guerrero, amb una excusa tan patètica, tan lamentable, tan d’insult a la intel·ligència... I que la remata dient que... no li agraden les vacunes!!!

Aquí hi ha dues qüestions importants: pleguen, sí, però 1/ sense cap penediment i 2/ amb la primera dosi de la vacuna al seu cos, una situació que planteja el dubte de si els castiguem sense la segona o la hi administrem perquè, al menys, no es perd la primera. Mirem-nos-ho.

Qüestió 1. Posem l’exemple de Miguel Ángel Villarroya, cap de l’estat major de la Defensa (JEMAD) i un dels senyors que al principi de la pandèmia sortia en aquelles rodes de premsa dels uniformats, una situació inaudita que encara avui ningú ens ha explicat. A Villaroya l’han fet dimitir avui per haver-se vacunat quan no li tocava. Sí, sí, està molt bé que els Villaroyas existents marxin, però no els hauríem de permetre dimitir “voluntàriament” com si fessin veure que se’n penedeixen, perquè no és així. En el comunicat que ha fet públic el fins avui JEMAD no considera cap error haver-se saltat tots els protocols i haver deixat sense vacuna persones a qui potser els hi anava la vida. Però com que la notícia “deteriora la imatge pública de l’exèrcit espanyol” i “posa en dubte” la seva honradesa, ell plega. Ofès, com si ens fes un favor i, per suposat, sense demanar-nos perdó per haver perpetrat un acte que ajunta corrupció, abús de poder i mentida.

Qüestió 2: ¿Què en fotem de tots aquests corruptes que ara se’n van a casa amb la meitat de la dosi al seu cos? Els donem la segona o no? Si ho fem, ja estan vacunadets, s’han sortit amb la seva i pim-pam. Si no ho fem, es perd la primera dosi. Però hi ha una possibilitat que no he vist proposada enlloc i que trobo molt justa. Donar-los la segona dosi, però que la paguin. Encara que valgui 3€. Per donar un exemple moral. I després, multa. ¿Oi que per saltar-te el confinament perimetral o per fer una festa il·legal et sancionen? Doncs per vacunar-te per la cara, més. Tres mil, sis mil, deu mil, o els euros que siguin. I de propina, anar a ajudar als hospitals, que vegin de què va la vida. I, sobretot, la mort. I per rematar-ho, condemnats a que quan els arribi la jubilació només puguin cobrar la pensió de jubilació més baixa de totes. Perquè només faltaria que gràcies a un acte de corrupció que ha deixat sense vacuna a algú que ho necessitava molt més, aquesta gentussa envelleixi tranquil·lament i caient-los cada mes una morterada.