Va haver-hi una època, anterior a l'actual on quan una “cosa” no funciona directament es llença, en la qual hi havia el que s'anomenava “el tècnic”. A tu se t'espatllava qualsevol aparell i ni se t'acudia llençar-lo. Bé, a no ser que hagués explotat. L'agafaves, el duies al “tècnic”, ell se'l mirava i et deia: “Cal canviar el florolos del clamros”. I llavors podien passar dues coses: 1/ que pel que valia la peça i la mà d'obra, et sortia més a compte comprar-te una “cosa” nova o bé 2/ valia la pena posar un florolos del clamros nou. Si triaves l'opció 2, llavors entraves en la dimensió “la peça ha de venir d'Alemanya”. Això volia dir mínim una setmana per saber si a Alemanya tenien la peça i una altra setmana perquè comencés a córrer el comptador del “m'han dit que ja ha sortit”. A partir d'aquell moment ja podies anar trucant al “tècnic” dos cops per setmana per saber si, per fi, la peça que ja havia sortit, ja havia arribat.

Doncs bé, amb les vacunes tinc la mateixa sensació. Sobretot després que el secretari general del Departament de Salut, Marc Ramentol, hagi dit aquesta tarda a can García Melero (TV3), si fa o no fa: “¿Saben aquelles 148 mil dosis de la vacuna d’AstraZeneca que ens havien dit que vindrien dilluns vinent? Doncs bé, ens han dit que no arribaran ni de conya. I, amb sort, les tindrem el dilluns dia 5”. Vaja, que les vacunes del segle XXI són com una vulgar peça anomenada florolos del clamros del segle XX i que està venint d'una Alemanya qualsevol a menys velocitat que la que té Umtiti quan baixa a defensar. Que ja és.

I, miri, si un florolos del clamros tarda un mes a arribar, què hi farem, oi? Si “la cosa” que se'ns ha espatllat a casa no funciona, sap molt de greu, però passar-passar, no passa res terrible. Ara bé, si el que no arriben són 148 mil dosis d'una vacuna que serveix per combatre la Covid, llavors ens hi va la vida, la cosa ja no fa puta gràcia i passa a ser una indignitat que comença a necessitar una explicació. I urgent.

Algú ens pot dir què està passant amb les vacunes? La d’AstraZeneca i les altres. Ei, però la veritat. No sé si ha de fer-ho el govern espanyol, la Unió Europea, l’OMS, les farmacèutiques o la mare que els va parir a tots plegats, però comença a ser necessari saber què està passant realment, per què està passant, qui no ha fet bé les coses, per què ens estan prenent el pèl d'aquesta manera, què pensen fer per solucionar la situació i, finalment, a quin planeta desterren els culpables de tot això.

Fa temps que Europa ha fracassat com a projecte i el virus l'ha acabat de despullar totalment. Ens seguim creient ser el centre el món i la decadència és absoluta. El que va passar aquest dimarts amb els 30 milions de vacunes apareguts misteriosament a Itàlia és l'exemple més meravellós per explicar el desastre. Algú ens hauria d'explicar, i amb tot detall, com és que un producte fabricat als Països Baixos va a parar a Itàlia i si és veritat que el següent destí era la Gran Bretanya. O on fos. Què està passant aquí? Eren vacunes o amb tant de viatge era Willy Fog? Per què aquests moviments?

Europa ha d'explicar-nos per què s'ha aconseguit trobar en només un any el remei a una malaltia tan nova com global, en part gràcies a la inversió pública, i per què han fracassat tan estrepitosament en la gestió de l'administració. I ja que hi som, que algú ens expliqui, també, per què amb un problema de salut com aquest, que implica tot el planeta, es permet que continuï morint gent abans que universalitzar la fabricació del remei per poder evitar-ho. O és que els interessa que mori gent? O és que és més important el compte de resultats d'una empresa que la vida del milió set-cents cinquanta mil morts que hi ha hagut a data d'avui? Perquè si fos així, cal tenir el valor i la decència de sortir a explicar-nos-ho.