A principis del mes de novembre de l'any passat, la jutgessa Carmen Lamela (sí, sí, ella) va empresonar el comissari jubilat José Villarejo, acusat d'organització criminal, suborn i blanqueig de capitals. Poc temps després de ser a Estremera, Villarejo va dir al seu entorn, i perquè aquest entorn ho anés escampant pel món a manera d'amenaça: “En tres mesos seré fora i sense que s’aixequi el secret de sumari. No ho necessito”. Però ja han passat 10 mesos. I el president executiu de “Clavegueres de l'Estat, SL” continua allà.

I miri que ho ha intentat. Ha tret dos cops tot allò de Corinna la comissionista, l'anomenada “amiga especial” del rei emèrit. Pensava que l'Estat cediria, però, com deia aquell, l'Estat va quedar-se “impretèrit”. Espanya sencera sap que Joan Carles s'ha passat la vida perseguint tot el que tingués faldilles, incloses les gegantes que surten per festa major. I no ha passat res. Espanya sencera sap que Joan Carles feia negocis estranys amb gent estranya. I no ha passat res. I si algun dia sortís que va matar Chanquete, tampoc no passaria res.

I ara Villarejo ho intenta amb la ministra de Justícia, Dolores Delgado. De moment la cosa ha servit perquè alguna gent sàpiga que la ministra de Justícia es diu Dolores Delgado. I per poca cosa més. Bé, sí, hem sabut que a alguns venerables jutges els agraden les menors. Però ni en sabem els noms ni en tenim cap prova. Res, ara mateix això és morralla per fer una miqueta de safareig, que s'agraeix molt, però que no va més enllà.  

La ministra ha mentit. Almenys quatre cops. I d'una manera evident i demostrable. Però conserva la cadira. Però, i si al final la perdés, què? És caça menor. Pel totpoderós Villarejo, aconseguir apartar-la a ella i, sobretot a Baltasar Garzón, persona de l'entorn Delgado i a qui Villarejo assenyala com el culpable de la seva actual dissort, seria una venjança personal, sí, però això a l'Estat li lleparia un peu. I part de l'altre.

Diuen que aquest dijous sortiran més coses de la ministra i circula el rumor que també podrien haver-hi gravacions de Pablo Casado en un dinar celebrat fa temps. Ui, sí, quina por! Podria sortir que Casado té el carnet del Barça i que beu ratafia i no passaria res. Escolti, és que Casado ha aguantat el cas del màster que mai no fou sense despentinar-se i el seu antic cap va estar governant durant anys amb el seu nom escrit als papers de la Gürtel i no va passar res. I va ser-hi fins que el sistema va propiciar i permetre la moció de censura, però per autoregenerar-se i no perdre el control de la situació, no per les pressions de Villarejo.

Villarejo li ha gravat converses a tothom durant anys i té un arxiu d'àudios de no-sé-quants milions de terabytes. Però, i què? Pot tenir gent confessant que és corrupta, que ha robat, que parla pel mòbil mentre condueix i que roba les dentadures postisses als avis, però la capacitat de la societat espanyola d'entomar-ho tot fa que tot quedi en una festa de final de curs de P5. Bé, a no ser que el condemnat sigui català i indepe.

Vostè creu que un Estat que s'ha inventat la llei per poder empresonar un govern, que ha usat la guerra bruta per intentar destruir la vida dels seus enemics polítics, que ha permès que els seus cossos de seguretat presentin davant de la justícia informes que farien les delícies dels germans Grimm, que ha usat la violència de forma gratuïta per escarmentar milions de persones i que ha suspès una autonomia fent dir a la sagrada Constitució una cosa que no diu, doncs això, vostè creu que aquest Estat ara s'aturarà per unes cintes amb uns comentaris fets durant un dinar?

Pobre Villarejo, encara no ha entès que el món (i els Estats) han canviat. Totalment.