Dimarts va circular per tots els mitjans la noticia d'una nova execució a l'Aràbia Saudita. En aquest cas la d'una activista empresonada des de fa tres anys anomenada Esra al-Ghamgam.
L'origen de la noticia era Tercera Información, que l'obtenia d'una peça publicada al compte de twitter Thefreethoughts i “d'altres fonts saudites”. El titular, que li mostraré més avall, aprofitava per carregar contra els “mitjans de comunicació occidentals” pel seu silenci a l’hora de donar una noticia com aquesta.
Molts usuaris de twitter van fer-se’n ressò de seguida. Curiosament la noticia va posar d'acord als de “dretes” i als d’“esquerres”. Els primers per denunciar l'actitud de les feministes, a qui, sense dir-ho, se les acusava de callar perquè els fets havien succeït en un país àrab, I, esclar, ja se sap que les feministes són d'esquerres i les esquerres ignoren les atrocitats dels països àrabs perquè estan encantats amb la immigració il·legal que arriba a Europa ja que volen acabar amb la civilització cristiana occidental:
I els segons, els d'esquerres, van aprofitar per denunciar la connivència del rei espanyol amb la dictadura teocràtica instaurada per la família que mana a l'Aràbia Saudita:
Al cap d'unes quantes hores va arribar la bona noticia: l'execució era falsa. Un cop més ens van alertar la gent de Maldito Bulo (a twitter @malditobulo).
Això va provocar que Tercera Información hagués de rectificar la seva informació inicial. I va fer-ho mantenint el titular original, afegint-li l'aclariment pertinent i guixant tot el text inicial on explicava la noticia que no fou.
Però des del punt de vista periodístic, aquesta noticia demostra com de vegades és impossible, fins i tot pels propis periodistes, confirmar si una noticia és real o no.
L'Aràbia Saudita és un país tancat a la informació externa i tenir-hi contactes és pràcticament impossible ja que el règim té tallades les vies que podrien permetre accedir directament a fonts “fiables”. Per tant, si tu veus una noticia on s'afirma que han decapitat una activista: 1/ pots creure-te-la perfectament perquè és versemblant. Ja ha passat altres cops, 2/ t'arriba amb imatges, per tant se suposa que són una prova i 3/ i fonamental, no tens lloc on contrastar-la.
Per tant publicar-la o no depèn del teu instint i del teu olfacte per detectar el que pot ser veritat i el que no, una manera de fer que té una garantia relativa tirant a loteria. Però de vegades la noticia passa al costat de casa teva i t'arriba a través d'una font de confiança que altres cops t'ha donat informacions certes. I tu te la creus. I la publiques. Va passar també dimarts i en aquest cas a BCN. La web del diari Ara va publicar que al barri del Poble Sec hi havia hagut un tiroteig amb tres ferits i que l'autor dels trets estava atrinxerat al terrat d'un edifici, del qual n'oferia la situació exacta amb carrer i número de portal. A El Nacional la vam publicar, citant la font i oferint la informació que publicava aquesta font perquè la vam donar com a certa ja que era una font de confiança:
La noticia va circular de compte en compte i fins i tot la piulaven subinspectors del CNP...
I agents de la Guàrdia Urbana de BCN van aprofitar per carregar contra l'alcaldessa de la ciutat:
Algun partit polític també va apuntar-se al festival amb una piulada que posteriorment va esborrar:
Al final, però, va resultar que el tiroteig no havia existit. Així explicava l’Ara què havia succeït:
Mentre, però, altres mitjans no es limitaven a oferir la informació que publicava l’Ara, que és el que van (vam) fer la majoria de mitjans, sinó que fins i tot tenien fotos del lloc dels fets...
I també tenien detalls molt precisos del que no estava passant, de l'estat dels ferits que no hi havia hagut i del lloc on no havia existit un tiroteig que no havia succeït. Informacions de les quals no en tenien noticia ni a l’Ara, que era la font inicial de la noticia:
Però si el cas de la noticia que mai va ser ja és interessant, la post noticia encara és millor. Un cop sabut que allò no havia estat i amb la noticia desapareguda dels mitjans, va aparèixer qui defensava que sí, que hi havia hagut tiroteig, però els mitjans la tapaven perquè els no implicats en el no succés eren immigrants...
I així tot plegat queda lligadet. És la conspiració mundial dels mitjans que, amb l'ajut de les feministes, callem execucions perquè no interessa que se sàpiguen i que callem tirotejos que no han succeït perquè els que no hi han participat són immigrants. Interessant.