A les nostres vides hi acaba d'arribar un nou concepte que ha estat batejat amb el nom de “El pin parental”. Reconeguem que està ben trobat perquè darrera d'un eufemisme que podria indicar modernitat s'hi amaga caspa com per omplir totes les piscines il·legals que hi ha a la Costa Brava i desprèn una olor de romàtic que arriba als afores de Plutó.

Però, què carai és això del “pin parental”? Bé, no és res més que un intent de VOX de decidir de manera sectària com hem d'educar els nostres fills. I consisteix en que, en cas d'aplicar-se aquesta norma, els pares tindrien potestat de prohibir els seus fills d'assistir a “qualsevol matèria, xerrada, taller o activitat que afecti qüestions morals controvertides o sobre la sexualitat que puguin resultar intrusius per a la seva consciència i intimitat”.

De moment, si el nou govern de Pedro Sánchez no ho atura, això s'aplicarà a Múrcia, lloc on VOX va guanyar a les últimes eleccions generals i on el partit d'ultradreta demana imposar-ho a canvi de sonar suport a PP i Ciudadanos per aprovar els pressupostos. I, ves per on, un cop més som davant d'un debat sobre la llibertat. Però sobre la llibertat dels que la reclamen per imposar les seves idees, sovint minoritàries, per sobre el bé comú. És el debat sobre qui es pensa que llibertat individual vol dir triar a la carta les obligacions i deures que tu tens amb la resta de la societat. És allò que a Catalunya coneixem molt bé perquè aquí s'ha expressat combatent la immersió lingüística a les escoles a través d'una guerra política que intenta crear dues societats separades per la llengua i que té com a objectiu trencar la cohesió i destruir la convivència.  

Doncs miri, no, els pares (i les mares) no poden decidir les matèries ni els continguts que els seus fills han de rebre o no a l'escola. I fins i tot ni a casa, si això perjudica la relació de la criatura amb la resta de la societat. L'aprenentatge i les competències que han de tenir els nens un cop acaben la seva etapa de formació són una qüestió social que ha de dependre del consens comú i no de les idees, la majoria de les vegades molt tronades, d'uns pares a qui o bé els falta un bull, o bé formen part d'una secta, o bé defensen uns postulats manifestament perjudicials pels seus fills.

De la mateixa manera que no haurien de poder decidir sobre la salut dels seus fills (i amb el tema vacunes algun dia s'hauran de prendre decisions), els pares no han de poder decidir la manera com una societat decideix educar els nanos. I si uns pares volen que els seus fills estudiïn en una escola-secta, que se la paguin ells, però fins i tot allà hi hauria d'haver un pin parental, però al revés del que planteja VOX. Aquest consistiria en que “qualsevol nen ha de rebre qualsevol matèria, xerrada, taller o activitat que afecti qüestions morals controvertides o sobre la sexualitat, encara que els pares considerin que són intrusius per a la consciència i la intimitat dels seus fills".

Sí, perquè els nens han de conèixer que hi ha moltes altres maneres de pensar, més enllà de la dels seus pares. I com més maneres de pensar conegui un nen més possibilitats tindrà per triar i serà més probable que quan sigui adult tingui una formació més sòlida.