Ha estat una de les imatges del cap de setmana. El vídeo del tal Javier Ortega Smith de VOX disparant un fusell d'assalt de les Forces Armades Espanyoles. Concretament un HK G36 de calibre 5,56 mil·límetres, cosa que sé perquè ho he llegit, ja que d'aquest tema un servidor ni idea. Ni ganes. La cosa va succeir el passat 29 de gener durant una visita del senyor aquest a la Brigada Paracaigudista de Jabalí Nuevo, a Múrcia. Les imatges inclouen els trets, pròpiament dits, i la posterior explicació del protagonista sobre la seva gesta, somniant amb heroïcitats no resoltes.
Per a vostè i per a mi, la imatge és d'un gran patetisme constitucional (concepte). Pels seus votants i pels aspirants a ser-ho, és la confirmació de que són al camí correcte. Per a ells (i elles), el tal Ortega Smith és el seu home i VOX el seu partit.
VOX va aconseguir fer viral durant la penúltima campanya electoral el famós vídeo de Santiago Abascal a cavall. Els contraris en van fer molta mofa i molta befa, sense adonar-se’n que, reproduint-lo per fer-ne escarni, estaven ajudant a difondre el missatge que l’ultradreta volia que arribés a la gent: “nosaltres som els que conservarem aquella societat espanyola rural de boina a rosca fins les celles on anàvem a caçar i a pescar el que ens venia de gust i quan ens venia de gust. Aquella Espanya dels anys 70 amb el 600 i les sueques, on no hi havia immigrants, ni maricons, ni coses rares i no com aquesta cosa moderna d'ara amb gent estranya que menja tofu i quinoa en un món que no entenem i que està ple de bars de xinesos”. Aquest era el missatge i aquest missatge va arrelar.
Després van perfeccionar el missatge amb l'autoanomenat “pin parental”, una campanya que expliquen a la seva pàgina web:
Sota la idea de “treguin les seves perverses mans dels meus fills” -frase que alguns membres del partit han expressat textualment- realment s'hi amaga el concepte que anomenarem “Associació Nacional del Rifle” dels EUA i que ara ha reblat aquesta imatge d'Ortega Smith a trets. VOX ha optat per anar més enllà de ser una ultradreta franquista, homòfoba i racista per fer emergir i consolidar a favor seu la part de la societat espanyola que, igual que passa als EUA, pensa que... “Sóc prou mascle per defensar jo personalment la meva família de la gentussa que vol canviar els meus costums de tota la vida. Els meus fills són meus i els educo jo com jo digui i no com volen ells”. I “ells” són tots els altres que no pensen exactament com ells.
Serà interessant veure com evoluciona l'estratègia. De moment algú de la Brigada Paracaigudista de Jabalí Nuevo, a Múrcia, haurà de donar explicacions sobre com és possible i per què un senyor va usar una de les seves armes disparant amb foc real. I, sobretot, per què encertant el blanc (tot i que en el seu cas potser hauria de ser el negre o el torradet de pell), no van donar-li el preuat premi d'una nina “xoxona”. Vaja, com fan a totes les barraques de tir que circulen per les places dels nostres pobles on també tenia molt d'èxit aquell “a por otro, a por otro, a por otro perrito piloto”.