Quina vergonya! No hi ha dret! No sé on anirem a parar! Quan semblava que, per fi, hi havia algú que al pa li deia pa i al vi Pentavín, resulta que el primer dia; ei el primer, no el segon ni el tercer, van i es desinflen. En comptes de Vox haurien de dir-se Pffffff.

Miri que anàvem bé amb això de començar a dir d'una vegada les veritats sobre la dictadura feminista que pateixen els pobres homes. I denunciar els atacs permanents a aquesta masculinitat que havia regit la societat i que tants èxits ens havia donat. A nosaltres i a la societat. En general. I reivindicar poder arribar a casa teva després d'un dia molt dur, seguit d'una estada al bar amb els amics prenent unes consumicions, i trobar-te el sopar a taula, els nens banyats i enllitats i la teva copa de Soberano.

Miri que per fi teníem un dit que ens assenyalava el camí de la defensa de tradicions tant del segle XXI com la de matar animals per plaer o com a espectacle. Vaja, això de la cacera i els toros, una porta oberta que tornin els gladiadors, els sacrificis humans i les execucions a plaça a l'hora del vermut.

Miri que havia arribat aire fresc al tractament d'aquesta plaga que anomenen immigració i que no és res més que una molèstia dissenyada per acabar amb els nostres valors socials, morals i religiosos. Bé, i una manera com una altra d'embrutar el paisatge amb gent de colors estranys. Escolti, si Déu Nostre Senyor va decidir que els blancs fóssim més intel·ligents que els éssers inferiors, quina mania de voler canviar la realitat. Perquè, a veure una cosa, si són més pobres que nosaltres com per venir fins aquí, serà per alguna cosa, no? Doncs si han nascut per ser pobres, coi, que es quedin a casa seva.

Doncs bé, ara que aquests de Vox havien posat els punts sobre les ve dobles en forma d'una nota de 19 punts plena de sentit comú i veritat i teníem la sòlida esperança de tornar al món de sempre, als valors que no hauríem d'haver perdut mai i al gloriós passat de boina i una sola cella... doncs això... pfffffff i més pfffffffffffffffff.

En només 24 hores, els punts, la ve doble, l'esperança i la boina s'han desinflat del tot i ens hem venut a l'esquerra bolivariana que representen PP i Ciutadans. Quina decepció! Quin desori! Quin daltabaix! Quina aixecada de camisa!

I ara què? Si fins tot els nostres ens han traït, què ens queda?

Espanyols, avui és un dia molt trist. Els de Vox han demostrat que són uns tous i uns nenes que afluixen a la primera de canvi i això ens obliga a prendre decisions. De moment, sisplau, cridi amb mi amb totes les seves forces: “A POR ELLOS, OEEEEÉ!”. I, naturalment, “ellos”, són aquesta colla de LEGITEBINSK, LEGETEBILS, o com en diguin ara als maricons...