Si té un moment, miri’s aquestes dues portades d’avui:

"Caiguda històrica de l'atur", "Creats 1.477 lloc de treball al dia" i la pujada més gran en afiliació a la Seguretat Social en 10 anys, clama La Razón. 

"La caiguda més gran de l'atur en mig segle", "Any històric per la ocupació" segons l'ABC, (que aprofita per dir que tot és gràcies al govern i a pesar de l'oposició, que és molt dolenta i molt mala persona. No fos cas que deixéssim passar l'oportunitat, oi?), i "Creats 1.481 llocs de treball al dia" (Mmm, 4 llocs treball diaris de diferència amb La Razón... Discrepàncies entre la premsa "amiga"). 

Total, això és FAN-TAS-TIC!!!

I ho és. Més enllà de la propaganda, contrarestada en altres mitjans per uns titulars que feien referència a que aquests llocs de treball són, majoritàriament, precaris. Les dades són bones i hem d'alegrar-nos-en molt. Que durant l'any passat la xifra de l'atur hagi baixat a Espanya en prop de 400 mil persones és una excel·lent notícia. La pèssima és que dels 4,8 milions d'aturats que existeixen oficialment, només 1,3 milions cobren algun tipus de prestació. Dit d'una altra manera, 7 de cada 10 aturats no reben cap ingrés del Ministeri d'Ocupació. Terrible. Lògic pensar, doncs, que l'economia submergida ho peta. Però vaja, tenint en compte que avui és una nit màgica i plena d'il·lusió, quedem-nos amb la part positiva. Positiva per la societat, però horrorosa per la classe política espanyola. 

Resulta que l'any en que la caiguda de l'atur ha batut rècords a Espanya, ha estat l'any en que a Espanya hi ha hagut menys govern que mai. Entre naps i cols, això de tenir un govern van deixar-ho estar a principis de desembre del 2015 i no van tornar a posar-s'hi el 3 de novembre del 2016. Però entre que els nous ministres van aprendre com anava la fotocopiadora, van nomenar els càrrecs pertinents, inclosos els directors generals, i que si patatim i que si patatam, diguem que realment-realment van estar a lloc a mitjans de mes. Total, 11 mesos i mig de govern en funcions, sense prendre cap decisió, sense dissenyar ni implantar cap estratègia, sense direcció política, sense gestionar, sense existir. O sigui, 11 mesos i mig en que tot ha funcionat per inèrcia. I, pel que fa a l'ocupació i a l'economia, la cosa ha funcionat bé. Molt bé. Les xifres citades anteriorment ho proven. Per tant, escolti, deixem-ho així, no? Vull dir que, sí, que a Espanya hi hagi un govern perquè és el costum i queda bé tenir-ne un. Encara que sigui per rebre les visites. Però, sobretot, sense ministeri d'ocupació ni d'economia. No cal. Com deia l'acudit: "¿Pa qué?, ¿Pa cagal·la?

Escolti, que facin com a Itàlia. Allà no hi tenen un govern com cal des del final de la Segona Guerra Mundial. I miri, van fent. I no els va malament del tot. I tenen mèrit perquè, sí, Espanya manté dos estats, que serien Espanya com a tal i l'Espanya corrupta (que inclou l'AVE, les autopistes en fallida, els aeroports innecessaris i els projectes faraònics que cauen a trossos), però ells en mantenen 3: Itàlia, la màfia i el Vaticà. I d'això ja en fa 71 anys.

Com deia aquell: si una cosa funciona, no la toquis. O sigui, vistes les xifres, fora Fátima Báñez, fora Montoro i fora de Guindos. Sense ells potser Espanya soluciona d'una vegada el que és un dels seus grans problemes: l'atur.