Estem d'acord que cal eliminar els vehicles contaminants? Per suposat. I li diré més: veient el panorama, algú pot estar-hi en contra? Però també estarem d'acord en que les coses s'han de fer pensant en la gent, oi? En tota la gent. I que si hi ha coses que no acaben de funcionar, cal repensar-les i fer excepcions, no? Doncs miri, sí. Tal vegada al país on tot va a parar als tribunals, l'anul·lació que la secció cinquena del TSJC ha fet de l'ordenança municipal de BCN relativa a la Zona de Baixes Emissions (ZBE) serveix per replantejar-se algunes coses de la norma que ara grinyolaven. No entro en si és cert que falten o no informes “que avalin algunes restriccions” o si existeix una excessiva “restricció del tipus de vehicles afectats” perquè no sóc expert en el tema, però parafrasejant aquell que deia que havia llegit molt sobre el tema li diré que conec casos que la llei hauria de contemplar. Però primer, si li sembla, fem-nos unes preguntes...

¿Què contamina més, 100 camions o un avió o un vaixell de càrrega que ens porta material necessari per fer funcionar les nostres industries? Fixi’s que no parlo de turistes, que seria un altre debat, sinó d'economia productiva. I, esclar, la pregunta torna a ser: per què no s'aposta d'una santa vegada pel transport ferroviari? De mercaderies i de persones a les àrees metropolitanes. I la pregunta no és per l'ajuntament de BCN, que aquí no té res a fer, sinó per totes les administracions. D'aquí i d'Europa pel tema ferroviari i del món per construir vaixells més eficients.

A l'ajuntament de BCN, en canvi, si que podem preguntar-li ¿qui contamina més el planeta, 1.000 camions o el servidor informàtic del sistema que controla cada matrícula que entra a BCN durant vint-i-quatre hores al dia durant els tres-cents seixanta-cinc dies de l'any i què els avisa de qui no pot entrar per poder multar-lo? Un servidor informàtic que potser és al fons del mar per poder refredar-lo més fàcilment, cosa que potser té altres efectes no directament relacionats amb la contaminació però sí amb el canvi climàtic. I ara, anem a un parell de casos concrets.

Cas 1. Camioner. 57 anys. Va sovint a BCN a dur i endur-se càrregues diverses. Però el seu vehicle no pot entrar perquè la normativa li ho impedeix. Què fa? Ah, se'l canvia! Molt bé, quant li costa un camió nou i als 57 anys, quants anys necessita per amortitzar-lo? Impossible. Els números no surten. Llavors, què fa, plega de fer de transportista? Perfecte, i als 57 anys, de què troba feina i on?

Cas 2. Persona amb pares grans i problemes de mobilitat. Suposem que viu a BCN i per la ciutat pràcticament només fa servir el cotxe per dur-los als metges, anar a centres de dia o de recuperació, dur-los a visitar familiars o amics i per desplaçaments que són necessaris. Com ho solucionem això? I si aquesta persona viu a l'àrea de BCN i dos cops per setmana els ha de dur el menjar, com ho fa per entrar i sortir? Dos casos molt puntuals? Segurament. Però reals. Com molts d'altres que és probable que existeixin. Perquè les coses no són d'una sola manera ni afecten només a un cert tipus de persones.

Si em permet la metàfora, en unes ciutats cada cop més envellides i amb persones amb menor mobilitat, la sensació és que pensem més en fer carrils bici per llocs inversemblants (necessaris i bla, bla, bla, no és cap crítica) que en qui ha de creuar-los per desplaçar-se per la ciutat. Una ciutadania que cada dia surt al carrer amb més por de ser atropellat en qualsevol cruïlla. I no cruïlla. I per fer coses com anar a llançar la brossa al contenidor. Esclar que anar en bici evita contaminació, fa salut i és un transport molt útil però, pot ser que en alguns casos el disseny dels carrils hagi passat per davant del dia a dies de molts ciutadans? Doncs ves que amb la ZBE no hagi succeït el mateix.