Tal dia com avui de l’any 1307, fa 715 anys, el comte-rei Jaume II decretava la il·legalització de l’Orde del Temple als territoris de la Corona catalanoaragonesa. Aquell decret va ser el tret de sortida d’una terrible persecució que es traduiria en centenars de detencions i condemnes sense judici i en la confiscació del patrimoni templer (format per castells, drets senyorials sobre extensos territoris, cavalls, armes, i obligacions contractuals de naturalesa mercantil pendents de cobrament). No obstant això, a diferència del que va passar als regnes de França o d’Anglaterra, la cancelleria de Barcelona no va promoure l’execució dels templers; sinó que els va conduir a un discret exili a diversos ports de la Mediterrània.

L’Orde del Temple havia estat creada a Jerusalem per un grup de nou cavallers francesos liderats per Hug de Payens (1119). El seu ideari (la protecció dels peregrins cristians que viatjaven a Terra Santa i la restauració del domini cristià a la regió d’Orient Proper), es va divulgar ràpidament entre els estaments nobiliaris de l’Europa de l’època; i el 1131 ja s’havia establert a Catalunya (el primer territori peninsular que acolliria l’orde templera). Les fonts documentals revelen que el 1131 hi ha un grup de templers catalans, dirigits per Pere Bernat (canceller de Ramon Berenguer III, comte independent de Barcelona); que protocol·litzen la primera donació que rep l’orde: una finca anomenada “Mansus Dei” (el Mas de Déu), situada a Trullars (Rosselló).

Durant els dos segles següents, els templers catalans i el patrimoni de l’orde es va multiplicar. El Principat de Catalunya i el regne de França van ser els territoris on l’orde templera va arrelar amb més força; i aquesta dada queda palesa en la relació dels seus dirigents. Durant els cent noranta cinc anys d’existència (1119-1314); l’Orde del Temple va tenir vint-i-tres Grans Mestres: vint francesos i tres catalans (Arnau de Torroja, Guillem d’Erill i Pere de Montagut). També, durant aquest període van guanyar la propietat o la dominicatura senyorial d’extenses peces de terra a la plana d’Urgell, al baix Segre, al baix Ebre, a Mallorca i a l’Horta de València. Fins i tot, es van plantejar la creació d’un estat templer sobre un ampli domini entre l’Ebre i el Millars.

Imatge principal: Representació de la presa de Jerusalem per part dels templers. Font: Bibiliothèque Nationale de France.