Encara que no són situacions idèntiques, sí que pot apreciar-se certa paradoxa o cinisme si es compara el gran esforç d'Espanya per aconseguir que arribin aquí unes desenes de refugiats afganesos -tranquil, Abascal, que no es quedaran entre nosaltres- i com es munta un gran operatiu per tornar 800 menors àrabs al femer d'on van arribar i el país des del qual els van utilitzar.

Però per al que nosaltres ens afecta, la qualificació que Espanya és una democràcia plena només seria creïble i certa si es respectessin plenament els drets humans. Aquests són, juntament amb el compliment de les lleis, l'element fonamental per ponderar que estem davant d'un Estat de Dret sobre el qual alguns s'omplen la boca de manera sempre interessada. A més, faig èmfasi en què aquesta proclamació va acompanyada en l'àmbit constitucional d'uns altres dos qualificatius, indissolublement units tots tres, del fet que es tracta d'un "estat social i democràtic".

Però una cosa és que es produeixin algunes vulneracions puntuals de drets humans i una altra que d'una manera massiva es desentenguin d'aquests. És el cas de la pretesa devolució de 800 de menors al Marroc. Fa una setmana, es va produir o va començar aquest disbarat. El ministre d'Interior va cometre, un altre més, un greu error. A més, com es va emfatitzar des del mateix Departament inicialment, es tractava d'una devolució ordenada personalment pel ministre. És a dir, que el ministre d'Interior, d'origen judicial, ho ordenava, "pels seus nassos". He estat en dues ocasions en tribunals d'oposicions de jutges i constato que la formació exigida per aprovar aquesta professió i, per això, només per això, formar part del poder judicial, és molt escassa en drets humans i també en matèria internacional. Posteriorment, alguns d'ells s'apropen a aquests àmbits i adquireixen coneixements i sensibilització. D'altres, i no pocs, mai no tindran aquest interès ja que consideren que la criptonita els ve directament de la vestimenta amb la qual es cobreixen. El que va ordenar el 13 d'agost tal disbarat de les devolucions és dels primers.

Afortunadament, i és el que demostra que la democràcia encara que no sigui plena, sí que està viva, va ser la reacció immediata de diversos grups socials. Per començar, sobretot de les ONG, entre les quals s'han de citar, almenys, Save de Children, UNICEF, Fundación Raíces o Fundación Elín. També ha de destacar-se la fermesa del Defensor del Poble exigint al ministre d'Interior que "respecti la llei". Així mateix, la Fiscalia de l'Estat, no només per la seva preterició, ja que no va rebre una comunicació oficial, sinó també traslladant crítiques per vulneració de les lleis pel ministre que continua mantenint vigent la llei mordassa (cal recordar-ho). Juntament amb ells, l'altra pota del govern, la que li dona una mica l'aspecte progressista, Unidas Podemos, va reaccionar amb força, i va portar per primera vegada Yolanda Díez a marcar distàncies amb el seu soci de govern.

Tots ells van posar en relleu no simples arguments jurídics, sinó evidències amb gran solidesa. Una d'elles es refereix a l'exigència legal que les devolucions de persones siguin, en tot cas, individualitzades. Davant això, el que havia ordenat el titular del Departament eren devolucions massives sense apenes dades dels menors, que va portar al fet que s'incomplís el mandat legal que els expedients hagin de ser individualitzats. A més, les normes jurídiques exigeixen que els menors han de ser escoltats i que en totes les decisions administratives i judicials ha de prevaler sempre l'interès superior del menor. Se'ls ha preguntat a ells? No. S'han tingut en compte els seus plantejaments personalitzats segons les seves circumstàncies concretes de voler o no tornar? No. Doncs bé, cap d'aquests dos requisits no es compleix en l'ordre del ministre. Juntament amb això, hi ha una cosa fonamental: l'actuació del Ministeri no ha estat en cap moment gens clara ni transparent. Els deures respecte als menors d'edat estan sotmesos a una exigència de publicitat i d'informació que no hi ha hagut de cap manera. S'escollia sense cap criteri a 15 xavals. Vinga, a l'autobús.

El ministre no només s'ha equivocat greument, sinó que també ha provocat greus problemes amb FRONTEX, la força internacional preferida ara per als trasllats de repatriats i encara una mica pitjor: ha estat molt covard. Després del cridaner error, s'ha ficat sota de la taula braser: pío, pío, que yo no he sido i li ha deixat la responsabilitat a la ciutat de Melilla sobre la devolució d'aquests menors.

A més, una part important d'aquests nois i aquestes noies són particularment vulnerables. Així va succeir, una altra vegada, el dia segon. Uns altres 15 més de tornats. Fins que el clamor va arribar a un Jutjat de Ceuta que va paralitzar les devolucions per 72 hores. Aquestes han passat en escriure aquestes línies. En espera d'un nou pronunciament judicial, podria haver-hi prudència i silenci. Però hi ha matèries en les quals això, el silenci, no és possible. Per això, es publiquen aquestes reflexions, perquè no es tracta només de vulneració de normes de dret positiu sinó de valors i principis humans i democràtics.

Entre les normes nacionals ignorades pel ministre d'Interior hi ha no només l'Estatut del Ministeri Fiscal, y la Llei d'Estrangeria, sinó també una llei molt recent i important, impulsada per Ione Belarra des del Ministeri d'Assumptes Socials. Es tracta de la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, d'Infantesa. I també hi ha nombrosos instruments jurídics que, malgrat el mandat de la Constitució (article 10.1), hi ha gent que encara ignora que són directament vinculants per al nostre país, els convenis i tractats internacionals, i són aplicables a Espanya i formen part del dret intern espanyol (article 96 de la Constitució). Entre ells, hi ha la Convenció de Drets del Nen, de 1989 i que en aquest disbarat de la devolució de menors al Marroc està sent flagrantment vulnerada. Però, a més, hi ha un altre precepte molt important on hi ha la ploma del senador constituent, Lorenzo Martín Retortillo on s'assenyala, article 10, que "Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix que s'interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries".

Però hi ha un precepte molt fonamental que molts demòcrates (d'altres són "soft" o més els auto mal anomenats "liberals") portem gravats a foc i que crec que Marlaska hauria d'escriure 800 vegades (un per cada menor a repatriar) que és el que reitera sempre Carlos Carnicer, expresident del CGAE, apartat 1 de la Declaració Universal de Drets Humans de 1948 (vinculant dèiem per a Espanya) on s'assenyala que: "Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i consciència i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres".

Potser, podem recordar per a tots, particularment als poders públics, l'article 10.1 de la Constitució de 1978: "La dignitat de la persona, els drets que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres, són fonament de l'ordre polític i la pau social".

Jesús López-Medel

Expresident de la Comissió de Drets Humans, Democràcia y Ajuda Humanitària de l'OSCE