Gaudí sabia que JHS és l’acrònim llatí de Jesucrist Salvador de l'Home (Jesus Hominum Salvator). Una aproximació contemporània en diria Jesús Salvador de la Humanitat. Gaudí ho feia servir com a element arquitectònic ornamental a diversos llocs. A Occident ho fem servir amb les combinacions IHS (o bé IHC), inicials gregues del nom Jesús: ΙΗΣΟΥΣ (Ίησοῦς).
Avui, si posem “JHS” a un buscador de recerca, ens surten resultats que no tenen res a veure amb Jesús: pedals o eines electròniques. En canvi, si entrem en una església, ho descobrim en diversos llocs, perquè el monograma de Jesucrist és present arreu. El segle XVII ho van adoptar també els jesuïtes, amb la “I” llatina Iesus Humilis Societas, Societat Humil de Jesús. Sant Bernadí de Siena va ser el propagador del Sagrat Nom de Jesús, i va promoure una campanya per tal que els cristians ho posessin a la porta de casa seva. Gaudí va beure d’aquesta tradició.
Antoni Gaudí, que acaba de ser declarat venerable, és conegut des de 1926, com “l’arquitecte de Déu”. Aquest nom li va atorgar mossèn Manuel Trens i Ribas que veia com la basílica de la Sagrada Família —encara en construcció—, aconseguia “obrir els cors a la Bellesa a través de la bellesa”.
Veient el que ha aconseguit aquest geni, imaginar-me’l sant no em resulta cap despropòsit
Que Gaudí sigui venerable vol dir que l’Església considera que va viure d’acord amb les virtuts cristianes. Ara ha entrat en el procés: ja és candidat a ser beatificat, I, darrer pas, podria ser canonitzat i per tant sant. Ara per ara no pot tenir culte públic, ni es poden fer imatges, adhesius o dedicar-li altars. Té la fama de santedat, però encara no és sant. El seu talent extraordinari, palès en múltiples obres arreu —no és només un arquitecte català ni pels catalans—, ha entusiasmat públics diversos, amb una atracció especial entre els japonesos. La seva sensibilitat, la barreja de la natura en l’arquitectura, l’espiritualitat estilitzada de Gaudí té un imant únic per als nipons. Que Gaudí sigui no només catòlic, sinó quasi sant, és un element interessant per a la història de l’arquitectura mundial. Avui el Patronat de la Sagrada Família té relació amb empreses i fundacions de tot el món. Tothom vol intervenir en la construcció de la gran catedral del segle XXI, des d’empreses tecnològiques a centres culturals. Mentrestant, Antoni Gaudí descansa a la cripta, un dels secrets més ben guardats de la Sagrada Família: tothom vol pujar a les torres, ben amunt. I ell té la tomba sota terra, ben avall. Es va fer petit i és el més gran, una història molt cristiana, de fet.
Gaudí va ser un artista polifacètic, però en un moment determinat decideix només fer obres religioses. Si li feien encàrrecs civils, s’ho pensava. De fet, ho posava en mans de la Mare de Déu de Montserrat, a qui li demanava permís. Apel·les Mestres va dir que “per sort”, la Moreneta sempre li donava llum verda. Ara, perquè arribi als altars, la llum verda l'ha de donar un miracle. Veient el que ha aconseguit aquest geni, imaginar-me’l sant no em resulta cap despropòsit.