La norma (Llei 11/2002, de 6 de maig, reguladora del Centre Nacional d'Intel·ligència)

“Article 1. El Centre Nacional d'Intel·ligència és l'organisme públic responsable de facilitar al president del govern espanyol i al govern de la Nació les informacions, anàlisis, estudis o propostes que permetin prevenir i evitar qualsevol perill, amenaça o agressió contra la independència o integritat territorial d'Espanya, els interessos nacionals i l'estabilitat de l'estat de dret i les seves institucions.

Article 2. Principis. (...)
3. En el desenvolupament de les seves funcions, el Centre Nacional d'Intel·ligència actuarà sota els principis d'eficàcia, especialització i coordinació, d'acord amb els objectius d'intel·ligència definits pel govern espanyol.

Article 3. Programació d'objectius.
El govern espanyol determinarà i aprovarà anualment els objectius del Centre Nacional d'Intel·ligència mitjançant la Directiva d'Intel·ligència, que tindrà caràcter secret.”

Els fets (selecció)

1) El 18 d’abril passat es publica l’informe del Citizen Lab, de la Universitat de Toronto, sobre l'espionatge amb el sistema Pegasus a més de 60 líders polítics, socials, advocats i periodistes independentistes o relacionats amb l’independentisme. Se’n fa ressò el prestigiós setmanari The New Yorker en un extens reportatge i fins i tot The Washington Post editorialitza censurant la pràctica de l’espionatge polític; i segueix cobrint el cas. En un primer moment, el govern espanyol nega qualsevol espionatge als independentistes.

2) Esclata l’escàndol; de moment, es donen tres respostes:

a) s’acorda desbloquejar la constitució de la Comissió de Secrets oficials del Congrés de Diputats. Així es dona entrada a tots els grups parlamentaris sense els vetos precedents que la tenien paralitzada.

b) La ministra de Defensa, Robles, que afirma desconèixer The New Yorker, es demana el dia 27 d’abril, al Congrés, què cal fer amb qui vulnera la Constitució, talla vies públiques, o s’alia amb potències invasores estrangeres...

c) s’acorda la compareixença de la directora del CNI pel dijous 5 de maig a la Comissió de Secrets oficials

3) Dilluns, el ministre de la Presidència, Bolaños, confirma que els telèfons del president del govern espanyol i de la ministra de Defensa han estat espiats de forma il·legal i externa. També s’arriba a conèixer, a preguntes dels periodistes, que l’informe del CNI sobre els telèfons espiats dels membres del govern espanyol es va iniciar dijous dia 28 d’abril d’enguany, quan les intrusions daten del maig-juny del 2021. Posteriorment, se sap que també ha estat espiat el telèfon de l’anterior ministra d’Exteriors, González Laya. El divendres s’ha sabut que també ha patit intrusions el telèfon del ministre de l’Interior.

4) La ministra Robles compareix dimecres dia 4 de maig davant la Comissió de Defensa del Congrés i, en essència, manifesta que les escoltes a Espanya són totes legals, d'acord amb la llei, amb la corresponent autorització judicial i que és una covardia atacar el CNI, un organisme que no es pot defensar. Segons relata la premsa, és palès el malestar en el govern espanyol per les instruccions i es denota enfrontament entre Robles i Bolaños.

5) De la compareixença secreta de la directora del CNI en la Comissió —secreta— de Secrets oficials, transcendeix que s’han espiat 18 independentistes i els seus entorns amb ordre judicial. De la resta no es diu res; ni de l’espionatge al govern espanyol.

6) És un fet inqüestionable que l’entorn dels independentistes espiats —com el de qualsevol polític o ciutadà comú— està integrat per amics, familiars i, en bona mesura aquí, per companys de partits i molt especialment pels seus advocats, especialment els que tenen causes obertes. De tota manera, de les intrusions del CNI sobre els independentistes no s’ha seguit cap causa penal.

7) La premsa reporta el missatge del govern espanyol de ser aliè a qualsevol espionatge. Tornem a la casella de sortida.

8) Fins al moment de concloure aquestes línies no hi ha hagut ni cap dimissió ni cap cessament de responsables tècnics o polítics en el tema de les escoltes ideològiques i il·legals.

9) Tot això en vespres de la cimera de l’OTAN a Madrid, fixada pel 29 i 30 de juny proper.

Conclusions

Fer-ne seria ofendre la intel·ligència ja molt maltractada del lector.

P. S. Per passar el tràngol de la mentida, estultícia i festival de la barra recomano veure unes bones pràctiques d’espionatge integral, és a dir, per terra, mar i aire, telèfons inclusius, en format de sèrie de televisió. Així: Oficina de Infiltrados (2015-20, francesa, la millor sense dubte), The Capture (britànica, 2019) o Our boys (israeliana, 2019).