Com ha senyalat l’exconseller Carles Mundó: “El PSOE ha passat de demanar la reforma de la Constitució a demanar la reforma del Codi Penal...”. Així és l’Arcàdia reformista i federal.
En què consisteix aquesta reforma del Codi Penal? Doncs el secretari general del PSOE, en un tuit del passat 16 de maig ens ho va enunciar: “Vamos a llevar al Parlamento una modificación del Código Penal para revisar el delito de rebelión. Tenemos que defender el bien jurídico que es la Constitución, pero este delito debe acomodarse a la España del siglo XXI. #LDPedroSánchez”.
O sigui, que la reforma jurídica per abordar la gravíssima crisi institucional que vivim no passa per fer política sinó, un altre cop, pel BOE i els tribunals. Federal i reformista és poc.
Si s’intenta aquesta reforma del CP (Codi Penal) és perquè la que hi ha no resulta idònia per sancionar l’independentisme. No ho és perquè la redacció vigent castiga com a rebel·lió la secessió si es duu a terme amb un aixecament públic i violent. No oblidem que és una redacció del CP del 1995, impulsada pel mateix PSOE, com el ponent, aleshores a IU-IC, Diego López Garrido ha explicat a bastament, com per exemple a Agenda pública.
A totes les resolucions judicials dictades fins ara sobre l’aixecament públic s'hi passa de puntetes o se'n diuen absurditats, que no encaixen en la llei ni a cops de martell, com ara que la rebel·lió va començar amb les manifestacions de la Diada de l'11-S del 2015. Un aixecament públic de... més de 2 anys. Quantes vitamines aquests catalans per aixecar-se, aixecar-se i aixecar-se i a més en públic! Sobre la violència, en síntesi, es diu que ve integrada per les manifestacions llançades pels separatistes contra les institucions amb el perill conscient que es desfermés violència. Un altre nonsense.
Com el que s’està fent fins ara vulnera tot el que és vulnerable en dret penal, és a dir, el principi de legalitat, hom decideix una modificació de la llei penal
Per això, segurament el PSOE vol canviar el CP que duu la seva signatura. El canviarà, però no sabem encara en quin sentit concret. Tanmateix, una sospita raonable és un viatge pel túnel del temps al passat.
Com el que s’està fent fins ara vulnera tot el que és vulnerable en dret penal, és a dir, el principi de legalitat, que és un dret fonamental, hom decideix una modificació —indubtablement pactada al si del Club del 155, enemics aparents de dia i amics entranyables ja al capvespre— de la llei penal. En quin sentit? Doncs, a parer meu, tornant a la històrica rebel·lió impròpia.
Què vol dir rebel·lió impròpia? Com deia la seva darrera versió en l’article 217 del CP de 1944, es castigava la rebel·lió amb una pena un xic atenuada quan sense aixecament ni violència es perseguien les finalitats del delicte de rebel·lió, entre altres, la secessió.
O sigui que, per resoldre la crisi actual, sense política of course, tornarem a una mena de rebel·lió impròpia en la versió penal de 1944, època plenament constitucional i federal com de tots i totes és ben sabut. O sigui que les disfuncions democràtiques s’arreglen amb mitjans de les dictadures i de l'autoritarisme.
El que deia: a cobert, que venen els federals.