Com a nom propi, ja encunyat, del grup integrat pels cinc condemnats per abús sexual a Pamplona, el deixem tal qual. Em proposo més que fer un article, fer uns ràpids apunts, unes observacions sobre la molt més que preocupant sentència navarresa que ha condemnat per abús sexual continuat amb prevalença en lloc de per violació.

Els fets: un grup de cinc homes, quasi en la trentena, agafen una noia de 18, beguda (després dels fets presenta una taxa de 0,91 d’alcohol en sang: una barbaritat i més després del temps transcorregut), la fiquen dins el cubicle d’un portal i li arrenquen cinc fel·lacions, la penetren tres vegades vaginalment i una analment. Sense oblidar els petons negres. Per obtenir aquestes pràctiques, cada cop la noia era subjectada per dos o més dels condemnats. Abús sexual, diu la sentència.

Ho diu perquè no aprecia ni força ni intimidació. La lectura dels quasi 90 folis de detalladíssims fets provats palesen tot el contrari: hi consten els vídeos de l’agressió (excepcionalment, l’atac està gravat amb mòbils dels perpetradors i difós per ells mateixos als seus amics), les declaracions de les persones que la van auxiliar quan se’n van desfer d’ella, els comunicats mèdics, les perícies dels psicòlegs que van declarar al judici, la declaració de la mateixa víctima, fins i tot la dels agressors. Tot apunta a una violació.

Va haver-hi consentiment, es diu, viciat, però va haver-n'hi? La no constància de rebuig exprés per part de la víctima n’és prova. Fals. En aquestes situacions de violència extrema i absolut desequilibri de forces, tal com van declarar els psicòlegs i està perfectament descrit en la literatura científica, la víctima roman astorada, pràcticament inerme: bloqueig emocional, se’n diu; fins i tot espera que tot acabi ràpid. Mai va dir sí!

Vist això:

1) Si els mateixos subjectes, en lloc de violar la noia, li haguessin arrabassat la bossa amb els diners, haurien estat condemnats per robatori amb violència i/o intimidació, sense cap dubte. Igual que si hagués estat un noi.

2) Ningú diria que no ha existit robatori perquè la víctima, espantada, hagués lliurat ella mateixa davant la presència d’aquesta banda de dròpols la seva cartera.

Més sobre el consentiment:

La noia violada a Pamplona va provocar els nois? Plantejar el terme de la qüestió així és criminalitzar la víctima. El generalitzat top less a les platges, els microbiquinis, les minifaldilles, les transparències i altres no són una invitació a cap mena de relació sexual.

És més, portar una trobada ocasional al pis per fer la famosa darrera copa i tenir jocs sexuals, no és cap autorització per mantenir, en contra de l’altra persona, relacions sexuals superiors. Encara més: haver realitzat de comú acord una pràctica sexual genital, amb penetració, no invita ni a repetir-la pel mateix orifici corporal, un altre o fer-la amb auxili d’instruments més o menys ad hoc.

L’agressor no té dret a satisfer el seu impuls o a alliberar la seva febre per molt que consideri que la víctima l’hagi excitat. Ni ell té aquest dret, ni ella o ell tenen cap obligació de satisfer o calmar les pulsions, dèries o humors dels altres: ni en el terreny sexual ni enlloc.

Si els mateixos subjectes, en lloc de violar la noia, li haguessin arrabassat la bossa amb els diners, haurien estat condemnats per robatori amb violència i/o intimidació

Vist això:

1) Ningú dirà que mostrar el contingut de la bossa quan es paga a la carnisseria, per exemple, és una invitació al lladre perquè se n'apoderi.

2) La llibertat és un dret bàsic; és més, és un pilar de l’estat de dret, de valor superior, parla l’article 1. 1 de la Constitució. Si és així, tota conducta, com l’agressió sexual que l’ataca, és punible sense embuts ni edulcorants.

Coda 1

La protecció judicial, que hom ha brindat a aquests —de moment— abusadors sexuals, garantint entrades clandestines a la sala del tribunal o pixelant els seus rostres, resulta inacceptable per arbitrari. Qui ha pixelat la cara d'Ana Julia Quezada (que era negra i estrangera) per l’assassinat del nen Gabriel? Qui ha pixelat la cara d'El Chicle, en el cas de Diana Quer? L’estatus benestant de la família de víctima el feia indigne d’aquesta protecció?

Coda 2

Un dels abusadors és guàrdia civil destinat en una unitat de lluita contra... la violència de gènere. La caraba. Els seus testimonis autogravats del que ell creia una gesta no tenen pèrdua. Algú, si la violència contra la dona es prengués realment seriosament per les autoritats que l’han de prevenir, pal·liar i perseguir, hauria de revisar els processos de selecció per ingressar tant en el cos policial com en unitats tan sensibles com aquestes.

Coda 3

L’únic que se li acut al president del Tribunal Suprem, Lesmes, és criticar les "desqualificacions" de responsables públics a la sentència de la Manada. Entén que “compromet greument la confiança que el nostre sistema de justícia mereix dels ciutadans". Cap esment a una millora del sistema judicial i cap esmenant envers la víctima.

Coda 4

En un moment altament sensible per la no gaire llustrosa imatge de la justícia espanyola, la projecció a les opinions públiques estrangeres no pot ser més nefasta. Per exemple, el mateix dia en què es va fer pública la sentència, a la tarda del dijous, el Frankfurter Allgemeine Zeitung es preguntava si la cultura del masclisme (die Macho-Kultur) no desapareixia d’Espanya. L'endemà, The New York Times, de la mà d’una excel·lent crònica del seu corresponsal, Raphael Minder, es referia al grup abusador com a wolf-pack (bandada de llops) i donava compte extensament de les manifestacions subsegüents al coneixement de la sentència.

Esperem que en apel·lació es posi recte el que ara és tort.