Alguns dels nostres conciutadans, molts pel que es veu, freturen de certa comprensió, diguem-ne, auditiva. No han entès que la recomanació del govern de restar a casa i sortir l’imprescindible és una recomanació d’últim recurs.
Per què d’últim recurs? Doncs perquè si els rebrots continuen —malgrat que els ingressos disten sortosament de ser significatius i lluny del col·lapse hospitalari—, si els rebrots augmenten caldrà el confinament obligatori. Ara tan se val quin sigui l’instrument jurídic que hom empri pel confinament real; ara ni tan sols és aquest el debat.
El debat ara va de la poca-soltada de no creure com un dogma de fe en la salut pública. La salut púbica passa per reduir al màxim el contacte personal amb estranys. Per això la fugida d’aquest cap de setmana ha estat summament irresponsable. Al crit de “tinc dret a l’esbarjo” la invasió de les zones turístiques i l’ocupació de les segones residències han estat deplorables.
Tinc dret a què? A què tinc dret? Tinc dret a posar en risc la salut i fins i tot la vida dels meus conciutadans? Dels sanitaris? Tinc dret que s'hi deixin la pell per unes hores de sol, una caminada, una graellada o una paella? Segur que tinc aquest dret? Tinc dret només a aplaudir-los? Tan dèspota soc?
Exigim al govern que actuï. Exigim al govern que posi mitjans
O ens quedem a casa tot el que puguem o això fa molta mala pinta.
Cert que no seria només culpa nostra. Cert. Cert que el govern no sembla que hagi desplegat ni de bon tros els mitjans necessaris per reforçar l’assistència primària, amb metges, infermers, sanitaris en general, i rastrejadors —quina paraula!—. Cert també que hi ha una operació politicoeconòmica per minar la campanya turística de Catalunya. Cert. Com és cert que les dades de contagis de moltes regions no quadren amb les dades dels ingressos. No quadren segurament perquè són inexactes, malgrat que el Ministeri de Sanitat les accepti sense badar la boca. Cert.
Però va de nosaltres i també de l’economia. Si no acceptem l’autoconfinar-nos —l’única forma d’acceptar-ho és restant a casa—, la salut pública, potser la nostra particular i la de bona part de l’economia, se n’anirà en orris. A això tinc dret?
Exigim al govern que actuï. Exigim al govern que posi mitjans. Exigim al govern que expliqui quina és la salubritat dels transports públics en comparació als teatres. Exigim al govern que expliqui amb dades científiques a la mà, per què anar a un concert a l’aire lliure, mantenint la distància de seguretat, és més perillós que anar en avió o en TGV. Per cert, quant de segur és emprar aquests mitjans? Quins són els avals científics per viatjar amb una seguretat més que raonable?
Exigim tot això. Exigim tot això perquè tenim dret a saber-ho i tenim dret a obtenir la seguretat. Però, mentrestant, quedem-nos a casa tot el que puguem i més. Que no sigui massa tard i el rebrot ens obligui a les males a confinar-nos sí o sí.