Era un dimecres al vespre, un petit grup vam anar a veure en Joan Rigol al seu pis del carrer Provença, buscàvem consell. Dubtàvem entre registrar un nou partit o batallar per les estimades sigles d'UDC, d'on havíem estat expulsats per defensar una estratègia independentista. En Joan va ser contundent: "Els partits només són instruments, l'important és preservar el projecte ideològic i servir al país amb tot el sentit cívic: humanisme i nació plena! Jo us acompanyo".
Aquest era el president Rigol. Formava part d'aquells homenots que conreaven la política perenne, en majúscules, que defugia la improvisació i l'estirabot, les males formes i el populisme, i apostaven per una política més orientada a argumentar per convèncer, que no pas a manipular per vèncer. En Rigol perdurarà en una manera de fer política, coherent, pausada, de cocció lenta, basada en el diàleg i l'entesa, en teixir complicitats que permetin avançar individualment i col·lectivament.
Joan Rigol perdurarà en una manera de fer política, coherent, pausada, de cocció lenta, basada en el diàleg i l'entesa
Va ser un polític per a una represa democràtica i nacional, per a la reconstrucció de l'autogovern català. I també per a l'ambició nacional: fa una dècada, va ser fonamental per sacsejar Unió Democràtica de Catalunya, després d'escoltar el batec social i comprovar el fracàs estrepitós de tots els esforços per encaixar Catalunya en una Espanya poc democràtica i encara menys respectuosa de la seva pluralitat. Per això, va ser un dels fundadors i dirigents de Demòcrates de Catalunya, formació amb la qual pretenia, i així va ser, que el partit de Manuel Carrasco i Formiguera, amb els seus ideals de llibertat i de justícia per a Catalunya, s'incorporés, amb tota la seva força i amb tota la seva convicció, al moviment independentista transversal que va fer possible la victòria del Primer d'Octubre.
Per un estricte sentit de justícia, i com a millor homenatge que li podem retre, també per en Joan Rigol ens esforçarem per enllestir la feina pendent per a l'alliberament nacional de Catalunya!
Descansa en pau, Joan, i moltes gràcies!
Antoni Castellà i Clavé, portaveu de Demòcrates de Catalunya