El 17 d’agost del 2017 és una data que quedarà en la memòria de molta gent i també en la meva. Una data que incorporarem a la nostra memòria col·lectiva i personal. Recordarem sempre on érem aquell dia i què fèiem. És una data que tots els catalans associarem a diferents poblacions del nostre país: Alcanar, Barcelona, Cambrils, Ripoll i Subirats.

El destí va voler que jo visqués aquells tristos fets des de la Conselleria d’Interior. Tan sols 33 dies abans havia estat nomenat conseller. Sabíem que Barcelona i Catalunya podien ser objecte d’un atemptat terrorista gihadista. Vull recordar que des de l’any 2015, el nivell d’amenaça terrorista a Catalunya era de 4 sobre 5. Que aquesta amenaça era una prioritat per al nostre govern, ho demostra el fet que el 35% d’hores de patrullatge a Catalunya i el 40% a Barcelona eren destinades a prevenir-la en el marc del Pla Operatiu Específic Antiterrorista.

Recordo que una de les primeres reunions que vaig tenir al mes de juliol va ser precisament amb el Gabinet de Coordinació Antiterrorista. Aquell dia, el major Trapero i altres comandaments policials em presentaven les darreres millores que s'havien introduït al Pla Antiterrorista. Poc podia pensar-me que els noms de pla Cronos i operació Gàbia em serien tan familiars poques setmanes després.

La matinada del 16 al 17 d’agost tornava a casa a quarts d’una. Abans de ficar-me al llit rebia la trucada del director dels Serveis Territorials d’Interior a les Terres de l’Ebre que m’informava que hi havia hagut una explosió a Alcanar i que els bombers i els Mossos d’Esquadra estaven treballant per determinar l'origen de la deflagració. A primera hora del 17 d’agost se’m va comunicar l’abast de l’explosió i que continuaven les tasques de desenrunament per part dels bombers, i la investigació de la policia. No es descartava cap hipòtesi, però tampoc no hi havia cap indici que l’explosió pogués tenir un origen terrorista.

El 17 d’agost, cap a les 15 hores, vaig anar a visitar una exposició al Saló del Tinell sobre la Reforma a Europa, Imatges per creure. Hi vaig anar acompanyat del seu comissari. A quarts de cinc de la tarda ens acomiadàvem i el meu cotxe em recollia a la plaça de Sant Jaume. Quan me n'anava cap a la conselleria vaig notar força moviment de vehicles policials i de la Guàrdia Urbana. De seguida vaig rebre una trucada que m’informava que hi havia hagut un atropellament múltiple a la Rambla. La primera informació era que una furgoneta havia atropellat un nombre indeterminat de vianants, però en cap cas es pensava que tingués res a veure amb un atac terrorista. No va ser fins al cap d’uns minuts que aquesta hipòtesi va anar guanyant pes.

La primera informació era que una furgoneta havia atropellat un nombre indeterminat de vianants, però en cap cas es pensava que tingués res a veure amb un atac terrorista

Vaig parlar amb el major Trapero, que ja estava informat dels fets i que es dirigia cap a Barcelona. Vàrem acordar convocar el CECOR (Centre de Coordinació). Immediatament vaig informar el president Puigdemont i el delegat del govern espanyol de l’activació del CECOR al Departament d’Interior i vaig convidar a assistir-hi el CNP i la Guàrdia Civil.

Poc més tard de les 18 hores, teníem el CECOR constituït i fèiem la primera compareixença informativa davant dels mitjans amb el major Trapero. De seguida vàrem veure clar que la informació a la ciutadania seria un element clau en la gestió de la crisi. Calia transmetre serenitat, seguretat i màxima transparència, alhora que evitar de fer especulacions o donar informació que pogués dificultar la tasca policial. Vull destacar en aquest aspecte la gran feina que va fer la responsable de comunicació del Cos de Mossos d’Esquadra, Patrícia Plaja.

No m’estendré en el relat dels fets, que ja són prou coneguts. Faré esment d’alguns moments que són importants des del punt de vista polític o policial, els moments viscuts amb més preocupació, com quan se’ns anuncia que un vehicle s’ha saltat un control policial i ha ferit tres agents a Sant Just Desvern, com també que s’ha trobat una persona morta a l’interior del vehicle; quan es comencen a tenir indicis d’una possible relació entre l’explosió d’Alcanar i l’atropellament a la Rambla; quan rebem la notícia que al passeig marítim de Cambrils un vehicle ha envestit una patrulla dels Mossos d'Esquadra i ha ferit una agent; quan a Cambrils es produeix un tiroteig que acaba amb la mort de cinc presumptes terroristes; quan s’inicien les entrades i els escorcolls en domicilis de Ripoll... A mesura que van passant les hores veiem que l’acció de la Rambla no és un fet aïllat, que estem davant d’un acte terrorista important, amb un grup organitzat i una alta capacitat d’acció.

L’endemà de l’atemptat se celebra a la plaça de Catalunya un acte en record de les víctimes. Hi assisteixen el govern català, l’alcaldessa de Barcelona, el govern espanyol i el cap de l’Estat. És una demostració contundent, un clam de la ciutadania en contra de la violència i a favor de la pau. Un cop finalitzat l’acte, el president Puigdemont demana de reunir-nos amb els representants del govern espanyol per poder informar-los de la investigació i de les actuacions que s’estan duent a terme. La reunió se celebra al Departament d’Interior. Hi assisteixen els presidents Puigdemont i Rajoy amb els seus consellers i ministres, l’alcaldessa Colau, representants policials, de Protecció Civil i del Servei d’Emergències Mèdiques, entre d’altres. En aquesta reunió es fa palès que la intervenció de l’Estat en la crisi és gairebé testimonial. En acabar la trobada comento amb alguns policies assistents que això no ha agradat gens al govern espanyol i que tindrà les seves conseqüències. No em vaig equivocar.

En una reunió l'endemà es fa palès que la intervenció de l’Estat en la crisi és gairebé testimonial

Els dies següents els esforços policials se centren en la cerca del presumpte conductor i autor material dels atropellaments de la Rambla. Recordo que érem en una reunió del Gabinet de Coordinació Antiterrorista quan se’ns va informar que una persona havia estat abatuda per la policia a Subirats. Tot indicava que es podia tractar de Younes Abouyaaqoub. Un cop es va confirmar la seva identificació, ens vàrem desplaçar amb el major Trapero al Palau de la Generalitat per informar el president de la desarticulació de la cèl·lula terrorista.

Van ser uns dies de molta tensió, dies intensos. L’èxit policial no ens pot fer oblidar que hi va haver 16 morts i un gran nombre de ferits. Massa famílies trencades, que mai podran oblidar aquell tràgic 17 d’agost del 2017. El meu record per a tots ells.

En l’àmbit policial es va demostrar la capacitat tècnica i professional de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra (CME). El meu reconeixement per als 17.000 agents i comandaments. Un reconeixement molt especial per al major Josep Lluís Trapero. Sense ell, sense la seva professionalitat i capacitat de comandament, no hauríem pogut fer front a una crisi de tal dimensió. Aquest èxit és fruit de molts anys de treball, de moltes persones del CME i de responsables polítics que sempre han cregut que Catalunya havia de disposar d’instruments propis per garantir la seva seguretat.

El meu reconeixement per als 17.000 agents i comandaments. Un reconeixement molt especial per al major Josep Lluís Trapero

No puc deixar d’esmentar la gran feina feta pels responsables dels serveis de Protecció Civil, del Servei d'Emergències Mèdiques, dels bombers, dels serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona, de la Guàrdia Urbana, de les policies locals de Cambrils, Ripoll i Alcanar, dels col·legis professionals, etc., de tanta i tanta gent que des del primer moment es va posar al servei de les administracions, és a dir, al servei de la gent.

Finalment, un agraïment a tota la ciutadania de Catalunya, a la solidaritat que vàrem rebre d’arreu de l’Estat i del món. D'uns ciutadans que van cridar “No tinc por!” per demostrar que al nostre país el bé més preuat és la convivència i que no ens rendirem ni a l'amenaça ni a la por.

Joaquim Forn i Chiariello

Exconseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya