Impedir que Barcelona tingui un alcalde independentista és una operació d’Estat que mobilitzarà totes les autoritats. Serà un fet inaudit que demostrarà que en política tot és possible, perquè des del cap de l’Estat fins al president del Govern i els principals líders polítics espanyols participaran en la conxorxa perquè aquella activista de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) a qui tanta por tenien per antisistema continuï quatre anys més com a alcaldessa.

Els vots de Manuel Valls i de com a mínim dos regidors més de Ciutadans perquè Ada Colau es mantingui al capdavant de la Casa Gran i impedir així que Barcelona tingui un alcalde independentista estan garantits. Que això passi depèn només en part de la pròpia alcaldessa. De la seva disponibilitat a acceptar el suport del candidat que més l’ha denigrat durant tota la campanya. Si ho accepta, potser passarà una mica de vergonya al principi, però després tothom acaba inclinant-se davant de qui té el poder. Una altra cosa serà el que passi amb els Comuns i la seva credibilitat política, que, inexorablement, quedarà perjudicada. La nova política envellirà sobtadament.

D’ara i fins al 15 de juny assistirem a diverses funcions de teatre polític de la pitjor categoria per fer veure que Barcelona en Comú i Esquerra Republicana negocien l’acord de govern municipal que semblaria el més lògic donats els resultats electorals i les presumptes afinitats polítiques. Colau insistirà en un tripartit amb ERC i el PSC que tothom sap que no pot ser i a més és impossible. I quan arribi l’hora de la veritat, les converses no hauran donat cap fruit, s’inventaran mil excuses, Colau jurarà que no ha pactat res amb Ciutadans i l’alcaldessa resultarà reelegida per majoria absoluta amb el suport dels socialistes i dels regidors de Ciutadans que facin falta. Aquests, no tindran cap inconvenient a proclamar que han donat suport a una candidata que detesten però que ho fan per amor a Espanya.

Els vots de Valls i d'almenys dos regidors més de Ciutadans perquè Colau es mantingui al capdavant de la Casa Gran estan garantits

Segurament, Manuel Valls i Pablo Iglesias ja han rebut trucades de la Zarzuela i de la Moncloa. En tot cas, l’operació Colau estarà ben present a les converses quan el rei Felip VI faci la ronda de consultes amb els líders polítics prèvia a la investidura de Pedro Sánchez com a president, especialment quan abordi la situació política amb Sánchez, amb Iglesias i amb Rivera. No cal dir que en les negociacions de Pedro Sánchez amb Pablo Iglesias per arribar a un pacte de legislatura entre PSOE i Podemos l’alcaldia de Barcelona també serà un assumpte principal.

Tothom sap que Esquerra Republicana i els Comuns tenien establert un principi d’acord per governar junts la ciutat amb el benentès que assumiria l’alcaldia el cap de llista que tingués més vots, però les eleccions generals, els resultats de les municipals  i l’ofensiva del deep state espanyol han convertit aquella entesa en paper mullat. Els socialistes catalans s’han afanyat a posar en marxa l’ofensiva antiindependentista assumint el paper de gendarmes de la unitat d’Espanya a Catalunya, però també ho fan perquè s’hi juguen importants quotes de poder. El PSC necessita arribar a un pacte amb els Comuns perquè la franquícia del partit de Pablo Iglesias a Catalunya té la clau no només de l’alcaldia de Barcelona. També de Lleida i de Tarragona i d’una institució tan enyorada pel PSC com és la Diputació de Barcelona. Que els Comuns pactin amb ERC o amb els socialistes canvia radicalment, en termes de poder real, el resultat electoral de les municipals. O tot és republicà o tot és socialista/unionista. Alguns quadres del PSC ja malden per desembarcar novament a la Casa Gran com el cavall de Troia i rememorar els bons vells temps de quan era alcalde... Pasqual Maragall. A més, aquest cop es retrobaran amb vells companys de Bandera Roja.