La intervenció aquesta setmana de José María Aznar davant el Foro Puente Aéreo va ser l’exposició del programa comú de la dreta espanyola per “acabar” amb el conflicte català: càstig exemplar als líders sobiranistes, inhabilitació de càrrecs electes implicats en el “cop d’estat”, repressió al moviment independentista en el seu conjunt, supressió indefinida de l’autogovern i desmantellament del model d’escola catalana i dels mitjans públics. Consta que durant el sopar ningú va gosar portar la contrària a l’expresident espanyol, tot i que una part d’ells van escoltar l’arenga ben espantats.

I això malgrat que el Foro Puente Aèreo va ser una iniciativa que es va presentar com una proposta de diàleg i acostament entre l’establishment de Barcelona i el de Madrid en uns moments, 2011, en què la “desafecció” catalana advertida pel president José Montilla s’estava fent realitat. Es tractava d’exercir de lobby davant dels governs i els partits per contribuir a l’estabilitat política, que és el bé més preuat dels que fan negocis entorn del poder i abonats al BOE. Tanmateix, de moment no s’ha notat gaire la seva influència moderadora en els interlocutors madrilenys.

Cal dir que el missatge d’Aznar va ser molt aclaridor. Ell, que va votar no a la Constitució del 78, ara pretén apadrinar la incorporació d’una força tan anticonstitucional i franquista com Vox per liderar el país amb PP i Ciutadans i desmantellar tot el que els franquistes van cedir en el pacte del 78. Que s’autodenominin constitucionalistes és tot un sarcasme.

El temps però, són diferents. L’estratègia de la dreta que proclama Aznar només té com a objectiu la “derrota militar” del sobiranisme català, com si el moviment que aplega més de dos milions de persones fos un grupuscle violent com ho va ser l’ETA al País Basc. El plantejament no difereix gaire del decret que va signar Franco el 1938 per derogar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, on també s’invocava literalment una “restauració de valors”. Tanmateix, per fer-ho, Franco va necessitar donar un cop d’Estat, provocar una guerra civil i imposar-se per la força de les armes. Corren temps confusos i convulsos, però no sembla gaire viable que tornin a entrar els tancs per la Diagonal per tancar TV3, i, si no és d’aquesta manera, es pot preveure qualsevol situació imaginable, però cap que comporti estabilitat política, social... i econòmica.

L'establishment català sap millor que ningú que totes les decisions de l'Estat contra el procés han consistit a afeblir el poder econòmic i financer de Catalunya i amenaçar els empresaris contemplatius

Sorprèn, doncs, que cap dels empresaris repliqués la proposta d’Aznar, perquè més enllà de qüestions ideològiques, aquest “programa comú” de la dreta espanyola representa una autèntica amenaça als negocis que dirigeixen les persones que seien en aquella taula. Ja se sap, com diu el tòpic, que no hi ha res més covard que un milió de dòlars, així que no té gaire sentit esperar dels homes de negocis cap heroïcitat, però bé, haurien d’adonar-se que l’avís d’Aznar és una amenaça contra ells mateixos.

Des de l’inici del procés, l’establishment català no ha fet més que demanar als sobiranistes que es rendeixin argumentant amb xifres certes i falses que l’economia s’estava deteriorant, però no han estat capaços de defensar els seus interessos davant l’ofensiva desestabilitzadora que va provocar la resposta catalana. Joaquim Nadal, exconseller i exalcalde, membre nat de l’establishment gironí, ho ha escrit negre sobre blanc: “El silenci de les elits les fa responsables per omissió o submissió”. “No han estat capaços de plantar cara a l’Estat”, ha afegit Nadal. La paradoxa és que tampoc els han agraït el seu silenci. Quan alguns van reivindicar la tercera via, van rebre del poder polític espanyol el major dels menyspreus. I, a continuació, tret de quatre subvencions al corifeu mediàtic, totes les decisions del poder de l`Estat, utilitzant tots els instruments al seu abast, van tenir per objectiu afeblir el poder econòmic i financer de Catalunya i amenaçar qualsevol actitud contemplativa. Ells ho saben millor que ningú.

Ara, l’anunci d’Aznar passa de l'“a por ellos” a l'“a por vosotros” que ens remet al poema de Martin Niemöller popularitzat per Bertolt Brecht, aquell que recorda que quan van venir pels socialistes... i pels jueus... no van dir res i acaba dient: “Quan finalment van venir a buscar-me a mi, no quedava ningú per aixecar la veu”. Llavors el que se sent és l'estrident silenci dels anyells.