Com no tenien previst Pedro Sánchez ni tampoc els poders fàctics que el van empènyer a repetir les eleccions, el resultat dels comicis marca l’inici d’una agonia política de característiques espectaculars, perquè afectarà més que a ningú el mateix Pedro Sánchez, el Partit Socialista, el Partit Popular i, de retruc, el mateix sistema polític.

És difícil imaginar una victòria més pírrica que la que ha obtingut el líder dels socialistes espanyols. Com va dir Pirros, quan va vèncer els romans a costa de milers de baixes, “una altra victòria igual i me’n torno sol a casa”. Potser Pedro Sánchez no trigui gaire. La seva és una victòria tan problemàtica que no té més remei que intentar la investidura en condicions molt desfavorables i fins i tot trobant suports suficients per superar-la només podrà aspirar a governar poc més d’un any amb enormes dificultats.

El 10-N no ha fet més que confirmar que, igual que en els darrers cinc anys, Espanya no anirà bé i anirà a pitjor mentre no resolgui el conflicte amb Catalunya

Les dues opcions de majoria de govern són les mateixes que el 28 d’abril, però ara tot és molt més difícil. Per al pacte d’una majoria d’esquerres que Sánchez ha descartat reiteradament, si ens atenim a l’aritmètica parlamentària, ara caldria negociar amb més partits petits i continuaria sent necessari el concurs de diputats independentistes, la qual cosa, després de la sentència i, sobretot, després de l’estratègia agressiva amb els independentistes adoptada per Sánchez durant la campanya, sembla més difícil tant per part del PSOE com per part d’ERC.

La fórmula que sembla més viable és el pacte PSOE-PP, que seria una mena de tancament de files dels partits dinàstics per protegir-se, però l’ascens de l’extrema dreta de Vox també ho complica molt. En altres condicions, el que estava previst era que el PP facilités la investidura de Sánchez i subministrés respiració assistida al PSOE fins que a poc a poc s’anés consumint, tenint en compte a més que venen temps de recessió. Aquesta opció, havent-li sorgit al PP la competència de Vox, també és arriscada per al principal partit de la dreta i s’ho haurà de pensar dues vegades no fos cas que li passi el que ara a Ciutadans.

Globalment, el resultat de les eleccions continua afirmant que mentre la representació majoritària de Catalunya sigui marginada de la governabilitat espanyola, la inestabilitat política continuarà. Pel que fa a Catalunya, queda claríssim que el procés és lluny d’acabar-se. Que el suflé no baixa, sinó tot al contrari. Les eleccions han posat de manifest que una majoria sobiranista de gairebé dos terços vol una sortida dialogada al conflicte amb un referèndum i això sense comptar els votants del PSC que també n’hi ha que ho volen. El 10-N no ha fet més que confirmar que, igual que en els darrers cinc anys, Espanya no anirà bé i anirà a pitjor mentre no resolgui el conflicte amb Catalunya.