Les notícies del cap de setmana són per espantar-se. Les d’aquí i les de fora. L’extrema dreta continua a l’alça arreu. A Espanya, a Itàlia, a Romania, a Hongria, a Polònia, al Brasil... i als Estats Units. L’elecció dissabte de Brett Kavanaugh com a jutge del Tribunal Suprem dels Estats Units és un esdeveniment d’influència planetària, perquè la regressió democràtica a la primera potència ens acaba afectant a tots i, a continuació, els abusos antidemocràtics es relativitzen arreu.

És un fet que totes les iniciatives progressistes de les darreres dècades que pretenen eixamplar les llibertats i  millorar la vida de la gent al planeta provenen fonamentalment del EUA: l’aprofundiment de la llibertat d’expressió i del dret a la informació, els drets de les minories, la igualtat entre homes i dones, les polítiques ambientalistes i la lluita contra el canvi climàtic... Tots aquests avenços han estat possibles perquè els ha avalat el Tribunal Suprem amb arguments que han acabat assumint tribunals d’altres països.

Un sol relleu més sota el mandat de Donald Trump fixaria un rumb ultraconservador del Tribunal Suprem per una generació

La incorporació de Kavanaugh no només consolida la majoria conservadora al tribunal. De fet, Kavanaugh substitueix el jutge Anthony Kennedy, que havia estat proposat per Ronald Reagan. La diferència és el perfil. Sent conservador, Kennedy sovint interpretava les lleis amb rigor jurídic i sense prejudicis ideològics i per això el seu vot va ser clau, per exemple, per reconèixer drets del col·lectiu LGTBI. Kavanaugh ha estat acusat d’agressions sexuals que no s’han pogut demostrar, però la seva trajectòria no ofereix dubtes sobre el seu tarannà partidista i sectari. No només va intentar fer caure el president Clinton pel seu afer amb la becària Monica Lewinsky, sinó que s’ha oposat sistemàticament a les iniciatives que volien garantir els drets de les minories, ha procurat que no prosperi cap normativa favorable a universalitzar el dret a la salut i ha vetat sempre que ha pogut les iniciatives de l’Agència de Protecció del Medi Ambient (EPA). Ha marcat el rècord dels darrers 15 anys en vots conservadors al Tribunal d’Apel·lacions del Districte de Colúmbia.

Amb tot, la correlació al Tribunal Suprem continua sent ara de cinc conservadors contra quatre progressistes, però dos dels darrers, Ruth Bader Ginsburg i Stephen G. Breyer, tenen més de 80 anys. Un sol relleu més sota el mandat de Donald Trump fixaria un rumb ultraconservador del Tribunal Suprem per una generació. Per això les eleccions de mig mandat previstes per al 6 de novembre són tan transcendents i per això els governadors republicans estan prenent totes les mesures imaginables i posant entrebancs per impedir que votin les minories.

Tot el que passa als Estats Units té un estrateg, Steve Bannon que, si no és l’inventor de les fake news, sí que ha estat el principal agitador que les ha utilitzat per destruir els adversaris polítics de Donald Trump. Destruir l’adversari inventant enemics és l’estratègia que Bannon intenta exportar a l’Amèrica Llatina i a Europa. De sobte, hem vist aquest cap de setmana com un alumne de Bannon, Jair Messias Bolsonaro, aconseguia el 47% dels vots en la primera volta de les eleccions a la presidència del Brasil, amb un discurs a favor de la violència policial i la tortura, tan homòfob i tan masclista com per preferir “un fill mort a un fill gai” o per rebutjar que una dona pugui tenir el mateix salari que un home.

L’aparició de Vox, un partit que es reivindica com d’extrema dreta, serveix per homologar com a moderades les posicions del PP i Ciutadans

Bannon ha establert contacte a Europa amb el millor de cada casa. A França, amb el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen; a Itàlia, amb la Lliga Nord de Matteo Salvini, i, a Espanya, amb Vox i amb el PP de Pablo Casado, tal com ha revelat el soci de Bannon a Brussel·les, Mischaël Modrikamen. Que 10.000 persones assisteixin a un míting del partit extremista Vox a Madrid no és tan transcendental —no poden aspirar més que a aconseguir un diputat per Madrid— com el fet que els partits presumptament convencionals de la dreta, el PP i Ciutadans, hagin celebrat el mateix cap de setmana actes polítics amb discursos molt pròxims. L’aparició d’un partit que es reivindica com d’extrema dreta serveix per homologar com a moderades les posicions del PP i Ciutadans quan proposen endurir encara més la repressió, suprimir l’autogovern de Catalunya i modificar les lleis per impedir la representació parlamentària dels seus adversaris polítics.

Des d’un punt de vista global, el problema es que ara mateix la Casa Blanca prepara una nova trobada de Donald Trump amb Kim Jong-un, el sanguinari dictador de Corea del Nord. Si Washington homologa el sàtrapa i deixa de considerar el respecte als drets humans com un valor exigible, al costat de Kim Jong-un els feixistes de Vox i els hooligans de Pablo Casado seran considerats una colla de boy scouts.