Sota el govern del PP van esclatar els escàndols de corrupció política més greus des de la transició. Sota el Govern del PP es van destinar fons públics per organitzar una policia política que destruïa proves de la corrupció i perseguia adversaris polítics. Ara, però, les revelacions de Público sobre la connivència del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) amb l’imam de Ripoll fins al moment dels atemptats d’agost de 2017 –16 morts i 152 ferits– destapen l’escàndol més greu de la democràcia espanyola.

Les dades aportades per la investigació realitzada per l’admirat col·lega Carlos Enrique Bayo donen peu a les pitjors de les sospites possibles, alimentades per l’actitud dels poders públics en negar-se a investigar els fets en profunditat com s’ha fet sempre que hi ha hagut un atac d’aquestes característiques a Espanya (11-M) i fora d’Espanya (11-S, Londres, París, Niça, etc.). Els ciutadans, però sobretot les víctimes, tenen dret a saber la veritat i amagar-la suposa un encobriment d’actuacions susceptibles d’estar tipificades com a delicte en el Codi Penal.

El que se sap de nou contribueix a donar crèdit a les teories conspiratives sobre la pitjor de les sospites. Ho sabien o no ho sabien? Però l'única manera d’esvair-les seria que una investigació independent aclarís tots els misteris que envolten aquest assumpte tan fosc. L’Estat, la credibilitat de l’Estat, està en joc.

De totes maneres, amb les informacions objectives recollides fins ara, és indiscutible, en la millor de les hipòtesis, la incompetència greu del servei d’intel·ligència de l’Estat. De l’imam Abdelbaki es Satty se'n coneixien les seves relacions amb grups gihadistes que van ser desmantellats a Vilanova i la Geltrú. Fins i tot la policia belga el tenia identificat com a sospitós fins al punt que va ser expulsat d’aquell país. A Espanya va ser empresonat per un assumpte de tràfic de drogues i va rebre una ordre d’expulsió que va ser aturada amb el beneplàcit de l’advocacia de l’Estat.

Ja no és clar si el CNI es va infiltrar en els gihadistes o van ser els gihadistes que es van infiltrar en el CNI. En qualsevol país democràtic, un desastre d’aquestes característiques hauria provocat si més no una crisi de govern, però aquí tothom segueix amagant el cap sota l’ala

Tal com va anar tot, no és que el CNI s’hagués infiltrat en la cèl·lula gihadista, sinó que van ser els terroristes que es van infiltrar en el CNI per aconseguir més fàcilment els seus objectius. Això sol ja requeriria una depuració de responsabilitats en comptes de condecorar el llavors cap del servei, el general Félix Sanz Roldán, que acaba de rebre la Gran Cruz al Mérito Militar.

Cal recordar que durant l’agost, els serveis d’intel·ligència havien desembarcat de feia temps a Catalunya precisament per trobar els milers d’urnes que circulaven pel principat per la celebració del referèndum de l’1 d’octubre. Potser tan obsessionats a localitzar urnes es van oblidar que el nivell d’alerta terrorista era en aquell moment de 4 sobre 5. I tot i així no van ser capaços de trobar cap urna, fet que va suposar el més gran ridícul d’un servei d’intel·ligència davant del món i la clau de l'èxit de la consulta sobiranista.

En qualsevol país democràtic, un desastre d’aquestes característiques hauria provocat si més no una crisi de govern, però aquí tothom va mirar cap a una altra banda. El PP i el PSOE van tancar files per vetar una comissió d’investigació que primer va proposar Ciutadans i després ERC i el PDeCAT. Alguns dels principals mitjans de comunicació que van destapar els vincles entre el CNI, la Guàrdia Civil i l’imam de Ripoll tampoc van reclamar la transcendència política de l’assumpte. Ara, amb una situació d’interinitat política a totes les institucions, també en el CNI, i un govern en funcions que, pel que sembla, va per llarg, deprimeix pensar que tothom continuarà amagant el cap sota l’ala.