Imaginem que un dia ens llevem, posem la ràdio i sentim: “Notícia urgent de darrera hora. Els presos polítics catalans s’han escapat de la presó de Lledoners. A Figueres, les preses polítiques tampoc han aparegut a l’hora del recompte. El president Puigdemont acaba de fer públic un comunicat on celebra l’exitosa evasió dels presos, afirma que ja són a Bèlgica i que en les properes hores faran una compareixença pública a la seu del Consell de la República a Waterloo. L’alcalde de la ciutat belga, Serge Kubla, també ha fet un comunicat de benvinguda als líders independentistes catalans que considera injustament condemnats pels tribunals espanyols”.

Pot semblar un disbarat, però la realitat sempre acaba superant la ficció, i aquest insòlit espectacle és avui més factible que fa una setmana. És el que té portar les coses fins a l’extrem. Si després de la decisió del Tribunal de Schleswig-Holstein, la justícia espanyola no rectifica, manté empresonats els líders independentistes i acaba condemnant-los a penes severes, els presos tindran l’obligació d'escapar-se i tothom que estigui en condicions d’ajudar-los ho hauria de fer per responsabilitat democràtica. Crec que no cal ser més explícit.

Després de la caiguda del govern conservador ofegat per la corrupció, amb la monarquia en fase decadent, la justícia desprestigiada i bloquejada i el conflicte català en plena ebullició, el quadre polític espanyol conté tots els ingredients d’una crisi de règim. Així que tot és possible, fins i tot la gran evasió dels presos polítics.

Tanmateix, l’esperpent no és aquest relat sobre el que podria arribar a passar, sinó la infàmia del que està passant. Ho deia ahir mateix al Twitter en Jordi Sànchez i no es pot ser més precís. “Si un tribunal ha deixat clar que no hi va haver ni rebel·lió, ni sedició, ni desordre públic, què fem tancats a la presó, esperant judici, sense garanties processals?”.

Potser no ha passat prou temps per calibrar la transcendència de la decisió dels jutges alemanys. Europa demanava a Espanya que resolgués el problema català i la qüestió catalana ha esclatat a nivell europeu. Si, segons un tribunal alemany, la justícia espanyola està cometent una injustícia en mantenir empresonada gent innocent, les víctimes d’aquesta injustícia, en tant que ciutadans europeus, haurien de poder trobar empara immediata, si no, quina mena de ciutadania és l’europea?

L'única possibilitat de reconduir la situació és que la Fiscalia General de l’Estat retiri les acusacions de rebel·lió i demani l’aixecament de les mesures cautelars

Europa té un problema i Espanya en té un altre encara més greu. El desprestigi de la justícia espanyola afecta ni més ni menys que el Tribunal Suprem, que ha de decidir si rectifica totes les diligències realitzades fins ara o es ratifica i eternitza el problema fins que les protestes i el Tribunal de Drets Humans el desautoritzin definitivament.

L'única possibilitat de reconduir la situació és que la Fiscalia General de l’Estat retiri les acusacions de rebel·lió i demani l’aixecament de les mesures cautelars, és a dir, que els presos tornin a casa seva. Caldrà voluntat i coratge polític per part del govern de Pedro Sánchez, que es pot trobar, de sobte, en una batalla institucional contra un gremi, els jutges, encara més gelosos del seu poder que els militars. El partit d’extrema dreta Vox, que intervé en el procés contra els independentistes com a acusació popular, està ben disposat a fer tota la feina bruta que calgui per contrarestar qualsevol canvi d’orientació de la nova fiscal general.

Es dona la circumstància que el cap de l’Estat, el rei Felip VI, s’ha cuidat molt de reforçar les relacions de la Corona amb el poder judicial expressant en reiterades vegades tot el seu suport a l’actuació dels jutges contra l’independentisme català. No podia ser d’altra manera, justament ara que familiars del monarca i especialment son pare, el rei emèrit, podrien veure’s obligats a comparèixer davant els tribunals.

Després de les converses que han transcendit de l’examant del rei emèrit, Corinna zu Sayn-Wittgenstein, sobre cobrament de comissions i sobre la implicació de Joan Carles I en la corrupció del cas Nóos, el govern de Pedro Sànchez i tot l’establishment mediàtic ha mirat cap a una altra banda, però la mateixa ministra de Justícia, Dolores Delgado, ha hagut d’admetre que el rei emèrit podria ser jutjat, atès que en no tenir la condició de cap de l’Estat ha deixat de ser “inviolable”. Constatant que la divulgació de les converses de Corinna amb el comisari Villarejo, el contingut de les quals són d’una gravetat inaudita, formen part d’una batalla novelesca d’espies, mafiosos i gent molt poderosa, no s’ha de descartar nous sotracs a l’entorn de Felip VI que facin trontollar els fonaments del règim.