En el tercer dia del judici al procés, els dos primers acusats que han intervingut, Oriol Junqueras i Joaquim Forn, han assumit la seva responsabilitat política en la celebració del referèndum de l’1 d’octubre, la qual cosa no han negat ni se n'han penedit, ans al contrari, han aprofitat l’avinentesa per refermar el seu compromís polític amb el moviment sobiranista. Tanmateix, també han reafirmat la seva convicció, amb proves fefaents, de no haver comès cap delicte dels quals se’ls imputen. Després del que ha passat, avui a ningú li pot entrar al cap que la sentència ja està escrita, perquè els arguments de la fiscalia han estat objectivament rebregats, sobretot durant l’interrogatori a Joaquim Forn, atès que Junqueras ni tan sols s’ha molestat a atendre les seves preguntes.

El referèndum de l’1 d’octubre va ser declarat il·legal pel Tribunal Constitucional a instàncies del govern espanyol. Junqueras i Forn n’eren conscients i no ho han pas negat, però això no els va aturar, perquè estaven convençuts que convocar o celebrar un referèndum no era ni és delicte. A favor seu tenen la reforma del Codi Penal del 2005 que despenalitza específicament la celebració de referèndums i consultes populars convocades per autoritats sense competència per poder fer-ho. L’exposició de motius per justificar la reforma assenyala que es tracta de “conductes que no tenen la suficient entitat com per merèixer el retret penal i menys encara si la pena que es contempla és de presó”.

Junqueras i Forn han desplegat dues estratègies de defensa distintes, dirigint-se cadascú a un auditori diferent. Junqueras, ho ha dit ell mateix, ha fet un discurs pensant en la gent que el va votar, per això s’ha negat a respondre al fiscal, l’advocada de l’Estat i Vox. En canvi, l’estratègia de Forn s’ha centrat a posar en contradicció amb fets, documents i proves les tesis de les acusacions.

El líder d’Esquerra Republicana, que és també professor universitari, feia un any que es preparava la intervenció d’avui i ha fet probablement la seva millor master class en defensa dels drets civils i l’autodeterminació. Ho ha dit només començar: que se sent un “pres polític” sotmès a un “judici polític” i que “votar en un referèndum no és delicte i impedir-ho per la força sí que ho és”. I com que l’acusació més greu és el delicte de rebel·lió, que requereix l’ús de la violència, Junqueras s’ha carregat de raons. “Han acceptat, discutit o assumit en alguna ocasió fer servir la violència?”, li pregunta l’advocat Van den Eynde, i Junqueras respon: “Mai, mai, mai... Si se'ns llegeix, si se'ns escolta, ningú no pot tenir cap dubte que nosaltres sempre hem rebutjat la violència, qualsevol tipus de violència. I ho fem i ho seguirem fent. Qualsevol objectiu polític noble pot resultar immoral si els mecanismes que es fan servir per aconseguir-ho són indecents”. I va afegir amb un punt d’ironia: “Això és vàlid per a la República catalana i per la Monarquia espanyola”.

Junqueras s’ha despatxat a gust, ha adoptat tons col·loquials, gesticulava i somreia sovint fent proclames també dirigides al públic espanyol del tipus “amo a Espanya”, o “somos buenas personas” que deixaven bocabadats fins i tot els periodistes de la capital que no el coneixen. Era una manera de contrastar la seva actitud de gentilhome amb la inversemblant petició fiscal de 25 anys de presó. En acabar la sessió del migdia, els seus companys d’Esquerra Republicana es mostraven eufòrics. “Avui ha estat un gran dia”, comentava Joan Ignasi Elena, el coordinador jurídic d’ERC.

L’interrogatori a Forn ha estat potser menys èpic, però molt més intens i segurament més efectiu des del punt de vista processal. Té la seva lògica perquè a Forn li imputen fets concrets que calia desmuntar. Quan ha acabat la sessió, el seu advocat, Xavier Melero, s’ha acomiadat dient “misión cumplida”.

Els acusadors, el fiscal Fidel Cadena i l’advocada de l’Estat Rosa María Seoane, han intentat aclaparar Forn amb bateries de preguntes que portaven implícita una resposta, però com que no aconseguien la resposta que perseguien, repreguntaven i repreguntaven fins que el president Marchena els ordenava canviar de tema. Fins i tot en un moment, l’exconseller d’Interior s’ha permès qualificar de “pel·liculeres” les versions del fiscal provocant rialles a la sala que han estat immediatament aturades per Marchena.

Evitar policialment el referèndum era impossible ni que fos mobilitzant tota la plantilla de Mossos

La tesi fonamental del discurs de Forn era que mai els Mossos van rebre instruccions polítiques per facilitar la celebració del referèndum, que la policia catalana va complir fil per randa les ordres de la fiscalia i que sempre van actuar d’acord amb el protocol previst, que donava prioritat a assegurar la convivència. El més interessant de l’interrogatori ha estat que Forn, amb l’ajuda del seu advocat, desmuntava una per una les afirmacions dels acusadors fent servir proves tan objectives com els mateixos atestats i la documentació del sumari, que potser els acusadors no s'havien llegit. Ha quedat palès que evitar policialment el referèndum era impossible ni que fos mobilitzant tota la plantilla de Mossos, i que la repressió practicada per la Guàrdia Civil i la policia espanyola es va demostrar tan violenta com ineficaç.

A preguntes del seu defensor, Xavier Melero, Forn ha fet dues afirmacions importants. Ell va viatjar a Bèlgica després de l’anomenada DUI i va tornar quan va ser citat per l’Audiència Nacional. "Vaig tornar ―ha dit― perquè estic convençut que l'organització i participació en un referèndum no és delicte i volia venir a explicar-me”. També ha negat que el Parlament aprovés una declaració d’independència, perquè el que es coneix com la DUI constava d’una exposició de motius que no es va sotmetre a votació.

La premsa internacional ha presentat el judici com un examen al funcionament de l’estat de dret a Espanya i es nota que això ho té molt en compte el president del tribunal, Manuel Marchena, que de tant en tant ha renyat els fiscals i ha acceptat algunes peticions de les defenses fetes en les qüestions prèvies, però el cert és que només qüestions menors. Les importants se les ha carregat totes o les ha deixat per a la sentència. Ni tan sols ha volgut que se sentís que no cridaran a declarar el rei Felip VI com a testimoni. La major part dels mitjans han titulat que Marchena deixava parlar en català els acusats com si fos un privilegi quan la veritat és que no ho permet als advocats i imposa un sistema de traducció consecutiva molt perjudicial per als encausats.

Marina Roig, l’advocada de Jordi Cuixart, ha denunciat com es nega el testimoni d’experts de Scotland Yard sobre els fets de setembre i octubre. “Són opinions de gent que no hi va ser”, ha justificat Marchena. Resulta que la fiscalia ha citat com a testimonis experts de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia que tampoc hi van ser i aquests sí que han estat acceptats.