De les declaracions de dilluns i dimarts i les versions aportades pels responsables de la Seguretat de l’Estat al Tribunal Suprem se'n desprenen alguns fets objectivables.

D’entrada, que de la violència que diuen que es va infligir als policies i guàrdies civils cap dels agents va patir prou dany com per causar baixa laboral. Així ho va reconèixer l’ex secretari d’Estat Juan Antonio Nieto.

Que l’1 d’octubre la prioritat de les forces de seguretat de l’Estat va ser impedir la celebració del referèndum per sobre de qualsevol altre consideració i que la prioritat dels Mossos va ser complir l’ordre judicial que establia que s’havien d’adoptar “totes aquelles mesures que impedeixin la consecució del referèndum sense afectar la normal convivència ciutadana”.

De les declaracions fetes al judici, els representants de l’Estat han explicat que el major Trapero havia expressat el criteri que no s’havia de fer ús de la força contra “gent gran, nens i persones vulnerables”, un criteri que no compartien els encarregats de l’operatiu de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia.

Aquí guanya transcendència el fet que el Tribunal ha acceptat com a testimonis experts en seguretat de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola que no van presenciar els fets i, en canvi, ha rebutjat el testimoni d’experts d'Scotland Yard proposats pels defensors.

Correspon al cos dels Mossos d’Esquadra exercir la competència d’ordre públic a Catalunya, la qual cosa significa que el criteri dels Mossos no ha d’estar subordinat als dels altres cossos policials.

De les actuacions policials el dia del referèndum, les xifres són oscil·lants però els Mossos van tancar més col·legis que les policies estatals.

La tesi defensada per l’ex secretari d’Estat i pel coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos pretén establir la complicitat dels Mossos d’Esquadra en la rebel·lió que tenia com objectiu proclamar la independència de Catalunya, però amb un matís. Fins ara, tots els testimonis acusadors qualifiquen de “passiva” l’actitud dels comandaments dels Mossos, que, a parer seu, utilitzaven el criteri de prioritzar la convivència com un pretext per facilitar la celebració del referèndum.

Una actitud passiva és òbviament el contrari d’una actitud activa, que és el paper que s’atribueix a la policia catalana en l’escrit d’acusació de la fiscalia 

Una actitud passiva és òbviament el contrari d’una actitud activa, que és el paper que s’atribueix a la policia catalana en l’escrit d’acusació de la fiscalia que diu: “L’auxili i la col·laboració dels Mossos d’Esquadra fou determinant per la celebració del referèndum i la producció dels greus successos que finalment van esdevenir, atès que lluny de complir el manament judicial al qual venien inexcusablement obligats per imperatiu legal, van optar per subjectar-se a les directrius dels responsables polítics de la Generalitat posant a la disposició dels mateixos i dels seus il·legals propòsits secessionistes tot el poder coactiu que representava un cos policial armat i molt nombrós en efectius (uns 17.000 membres aproximadament)”.

Per grotesca i increïble que pugui semblar aquesta descripció, resulta fonamental adduir-la per justificar l’acusació de rebel·lió. No pot haver rebel·lió sense armes. És més, el Codi Penal estableix com a atenuant del delicte de rebel·lió la “deposició de les armes”, per part dels suposats rebels i està clar que ningú que participés al referèndum de l’1 d’octubre ni en els fets del 27 podia entregar armes perquè no en tenien. Així que havien de buscar-les.

És un dels punts febles de l’acusació tal com va posar de manifest el tribunal d’Schleswig- Holstein quan va rebutjar l’extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió en observar que no podia haver rebel·lió sense que es produís ni un sol tret ni cap incendi. El mateix coronel Pérez de los Cobos admet que després de fets tan greus com els que descriu, a penes van detenir mitja dotzena de manifestants. I cap mosso, és clar.

Per alimentar l’invent de la rebel·lió s’han obligat a formular teories tan grotesques com la de proclamar el cos de Mossos d’Esquadra com a Exèrcit de  la Catalunya Independent. Déu nos en guard.