Dimarts, davant la Casa Blanca, hi va haver concentracions convocades per organitzacions de defensa dels drets civils que protestaven per la crueltat del Govern dels Estats Units, que en la seva croada contra la immigració il·legal va decidir separar les famílies, arrencant els fills dels seus pares i tancant-los en autèntiques gàbies. El mateix dia, el secretari d’Estat, Mike Pompeo, i l’ambaixadora davant les Nacions Unides, Nikki Haley, anunciaven la retirada dels Estats Units del Consell de Drets Humans de l’ONU. I mentre passava tot això, el rei d’Espanya deia a Donald Trump que “compartim el valor de la democràcia”. No tenia millor dia per dir-ho.

La repressió practicada per l’Estat espanyol contra el sobiranisme català ha desprestigiat enormement el règim polític espanyol. Les imatges de l’1 d’octubre han estat determinants però hi ha hagut més factors com l’exili del president Puigdemont, la diferent actitud dels tribunals europeus amb els membres exiliats del Govern català, i també el descobriment que a Espanya encara es venera la figura del dictador Franco com no es fa a Alemanya amb Hitler ni amb Musolini a Itàlia. Constatant que aquesta impressió d’una Espanya fosca i autoritària ha fet forat en l’escenari internacional, cada vegada que Felip VI obre la boca a l’estranger és per jurar que Espanya és una democràcia, quelcom que no faria mai la reina Isabel d’Anglaterra, ni Carles Gustau de Suècia, ni Harald de Noruega, ni la reina Margarida de Dinamarca... per la senzilla raó que no cal. No els hi cal.

La visita de Felip VI i la reina Letícia a la Casa Blanca va ser molt protocolària. Trump no va passar de dir que els Estats Units i Espanya s’estimen molt i que els espanyols són gent molt maca. El que pertoca a les visites poc solemnes. Felip VI va ser igualment protocolari en la seva intervenció, però portava el guió que no s'adeia amb un dia tan mogut, per cert, el Dia Internacional del Refugiat.

Després de mirar, remirar i regirar les planes de l’edició de paper del The Washington Post no he estat capaç de trobar ni un breu que informés del magne esdeveniment. El rei i la reina d’Espanya van programar un viatge als Estats Units que, casualitats de la vida, ha coincidit en el temps  amb l’ingrés a la presó del seu cunyat i amb el quart aniversari de l’abdicació del seu pare. És difícil entendre l’estratègia de la Zarzuela: primer organitza el viatge i després fa que no se’n parli. Perquè sens dubte és un dels viatges que ha ocupat menys espai informatiu i sovint en planes secundàries. Fins i tot algunes cròniques han anat a parar a la secció de safareig. Darrerament al rei d’Espanya tot li surt malament i hauria de reflexionar per què.

El rei i la reina d’Espanya van programar un viatge als Estats Units que, casualitats de la vida, ha coincidit en el temps amb l’ingrés a la presó del seu cunyat i amb el quart aniversari de l’abdicació del seu pare

Ha estat gairebé una setmana de gira pels Estats Units i els col·legues que solen cobrir els viatges de Felip VI no han dissimulat el seu enuig pel fet que ni Felip ni Letícia han tingut cap acostament als periodistes, òbviament per evitar que els preguntessin sobre el cunyat i sobre Catalunya, donat que Tarragona i Girona són els destins següents del cap de l’Estat espanyol i la seva presència en territori català està provocant un campionat a veure qui proclama el rebuig més estrident.

És comprensible. Des que governen els sobiranistes, el cap de l’Estat nega la relació institucional amb els representants legítims dels catalans, ja sigui el president del Parlament o el president de la Generalitat. Catalunya no és independent i mentre no ho sigui el president de la Generalitat és el representant ordinari de l’Estat a Catalunya. El cap de l’Estat té l’obligació de rebre’l i d’escoltar el que li hagi de dir. Si no ho fa vol dir que no reconeix la voluntat política democràticament expressada pels catalans, la qual cosa equival a trencar el pacte constitucional.

Tot plegat haurà de fer reflexionar el monarca, perquè anar amb por i rodejat de policies a tot arreu pendent de la gent que el xiula és mal símptoma. Si a Catalunya no és benvingut i cada cop la bandera republicana és més present en qualsevol manifestació de protesta arreu d’Espanya, qui té un problema és Felip VI i el problema no es resol dient que ets demòcrata, sinó exercint com a tal.