La crua realitat és que s’han reunit a la Moncloa dues delegacions governamentals, una que representa, si més no teòricament, el poder de l’Estat que manté presos i exiliats, i un altre que actua per delegació d’un president exiliat i un vicepresident empresonat. Després de la reunió de la taula negociadora, la ministra María Jesús Montero declarava amb to optimista que s’havia donat un pas importantíssim per restablir la normalitat i fins i tot recuperar les relacions institucionals i “afectives”. És possible recuperar la normalitat i les relacions “afectives” mentre hi hagi presos i exiliats?. Aquest és el gran dilema del moviment independentista que marcarà la imminent batalla electoral.
La ministre Montero ha admès que el restabliment de la normalitat política requerirà molta “paciència” i el president Torra, malgrat reconèixer que no ha tret res concret de la reunió, ha promès que mai s’aixecarà de la taula negociadora, que ara continuarà amb actors secundaris, així que, de comú acord, les dues parts han optat per xutar la pilota ben lluny per guanyar temps.
El que es parla ara a la taula de diàleg només és un entreteniment fins que Carles Puigdemont des de l’exili o Oriol Junqueras des de la presó fixin l’estratègia negociadora amb l’Estat i la decisió la prendran els electors amb el seu vot
Tenint com tenim unes eleccions catalanes anunciades per aquest any, que segurament seran en aquest mateix semestre, o potser més aviat del que tothom es pensa si el Tribunal Suprem accelera encara més el calendari, el que es parla ara a la taula de diàleg amb el Govern espanyol només és un entreteniment. I el que vindrà després dependrà que l’estratègia política del Govern de Catalunya la dirigeixi Carles Puigdemont des de l’exili o Oriol Junqueras des de la presó i totes dues situacions personals resulten molt determinants de la seva posició política. El diàleg ha començat, però de la part catalana encara està per decidir qui ha de ser l’interlocutor. Els electors ho decidiran.