A primers de juny de 2017, Albert Rivera, llavors encara líder de Ciutadans, va viatjar als Estats Units per promocionar-se internacionalment com la gran esperança blanca dels conservadors espanyols. Va pronunciar una conferència a la Universitat de Georgetown i després va conversar amb els corresponsals de mitjans espanyols. Com que tothom estava pendent del referèndum que s’anunciava per a l’1 d’octubre d’aquell any, les preguntes anaven sobre això i va demanar l’off the record per fer algunes confidències. Una d’elles era que el Govern de Mariano Rajoy li havia traslladat que l’estratègia contra l’independentisme se centraria “no només en processar els líders, sinó en atacar el patrimoni personal i familiar de polítics, i funcionaris des del màxim responsable fins al darrer becari que compleixi ordres. Seran sancions molt elevades -va dir- que tindran un efecte dissuasori immediat”.

Va ser fàcil deduir que l’interlocutor governamental de Rivera era la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Per aquelles dates, quan els tribunals van descartar que Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau haguessin comès malversació de diner públic amb la consulta del 9-N, la vicepresidenta va declarar públicament que “esto no quedarà así, lo pagarán ellos y sus familias”. Després va anunciar allò del “Diplocat en liquidació”. I per una vegada i sense que serveixi de precedent, el Tribunal de Comptes es va posar a treballar de valent.

Fa gairebé vint anys que el Tribunal de Comptes està governat per persones cooptades pel Partit Popular. La renovació sempre es fa quan governa el PP i es bloqueja quan governa el PSOE. Ara la presidenta és María José de la Fuente, neboda de qui va ser ministre franquista Licinio de la Fuente. Casualment, dues filles d’aquell ministre i cosines de la presidenta també treballen al mateix organisme. Junt amb la presidenta, formen la comissió de Govern Javier Medina Guijarro i José Manuel Suárez Robledano, tots dos col·locats pel PP. Medina treballa, com aquell qui diu, en família, perquè també treballen al Tribunal la seva dona, el seu germà, la seva germana i una parenta de la seva dona. A Suárez Robledano fins i tot el Tribunal Suprem li ha hagut de tombar nomenaments a dit de correligionaris seus perquè eren massa escandalosos. La Comissió de Govern del Tribunal de Comptes és qui decideix en la pràctica què es fa i què no es fa.

L’ofensiva del Tribunal de Comptes coincideix amb l’estratègia política dissenyada per l’ ex vicepresidenta del Govern espanyol per arruïnar persones i famílies de catalans honorables només pel fet de ser-ho

Des del 2001 cap aquí, a Espanya s’han celebrat set eleccions generals, s’han alternat governs del PP, Aznar i Rajoy, amb governs socialistes, Zapatero i Sánchez, d’acord amb les successives majories al Congrés i al Senat, però les estratègies mafioses del PP han continuat desenvolupant-se a voluntat i el Tribunal de Comptes segueix perseguint adversaris polítics, siguin catalans o de Podemos, mentre no ha estat capaç de detectar ni un sol de tants casos de corrupció on ha estat implicat el Partit Popular. Ni quan Ubaldo Nieto presidia el Tribunal i el seu nom va aparèixer com a donant en els papers de Bàrcenas.

Abans que acabi el mes, el controvertit tribunal comunicarà quants milions d’euros hauran rescabalar a la hisenda pública diversos polítics i funcionaris catalans només pel fet d’haver format part dels Governs de la Generalitat que van impulsar diverses polítiques entre elles el procés participatiu del 9-N, i el referèndum de l’1 d’octubre. Deixant de banda les interpretacions malicioses relacionant arbitràriament fets i diners, ningú no sap com es pot calcular el que correspondria a cada persona, però les darreres filtracions parlen de 10 milions d’euros que si no es paguen ni s’avalen, s’embarguen.

El més greu és que no s’observen contrapoders en el funcionament de l’Estat que impedeixin tanta barbaritat i tanta crueltat com es vol cometre a partir del 29 de juny amb gent tan honorable com el professor Andreu Mas-Colell, per citar-ne només un entre tants catalans a qui es vol destruir en vida. No hi ha contrapoders i, el que és pitjor, sí que hi ha complicitats d’origen inconfessable

Dels dotze membres del Tribunal només un, Maria Dolores Genaro, s’ha dignat a emetre un vot particular que posa en evidència el cúmul d’irregularitats comeses, la intenció politicoideològica i la base antidemocràtica de l’informe aprovat. Així i tot, l’informe del Tribunal de Comptes va rebre els vots favorables dels 7 consellers del PP però, sorprenentment, malgrat les evidències denunciades per Dolores Genaro, també li van fer costat Enriqueta Chicano (PSOE),  María Antonia Lozano (acord PSOE-IU) i Felipe García Ortiz (PSOE). I ho van fer a cegues!

En el seu vot particular, la consellera Genaro afirma que l’informe en qüestió es va sotmetre a votació sense que els membres del Ple coneguessin la versió definitiva i sense complir els terminis legals previstos. Genaro parla d'“incomprensible urgència”. Les interpretacions són lliures, però tenint en compte el rerefons polític de tot el procediment, és fàcil sospitar que, continuant l’operació Soraya, la intenció era afegir obstacles per impedir l’indult als presos polítics catalans o, si més no, afegir llenya al foc del conflicte català per desestabilitzar el Govern de Pedro Sánchez

El president espanyol serà a Barcelona dilluns, sembla que per explicar els indults, i potser se’n adonarà que sent com seran benvinguts, no seran en absolut suficients per resoldre el conflicte català, perquè des d’un bon principi el problema polític no és a Catalunya, sinó en la metàstasi institucional madrilenya a la qual ha contribuït en bona part el PSOE i ara també n’és víctima.

El resum és obvi. L’ofensiva del Tribunal de Comptes coincideix amb l’estratègia política dissenyada per l’ ex vicepresidenta del Govern espanyol per arruïnar persones i famílies de catalans honorables només pel fet de ser-ho, i davant d’això cap demòcrata pot restar indiferent.