Al Congrés dels Diputats tothom donava per fet aquest dimecres que divendres Pedro Sánchez convocarà eleccions anticipades per al mes d’abril, malgrat que tots els indicis assenyalen que es tractaria d’una operació arriscadíssima que el pot portar a la perdició. El darrer sondeig publicat per un digital tan progressista com eldiario.es preveu una majoria folgada del tripartit de dretes, superior al 50% dels vots. Només els presidents que estan convençuts de guanyar convoquen eleccions abans d’hora i alguns com Jacques Chirac i Artur Mas prou que se'n van penedir.

Amb les dades demoscòpiques que té sobre la taula Pedro Sánchez cap governant s’atreviria a avançar uns comicis. Per precària que sigui la  situació sempre és més confortable el poder que l’oposició i el futur mai no està escrit. El temps en política és més important que a la gramàtica, deia en Churchill. Així que seguint els manuals d’estratègia política, Pedro Sánchez no hauria de convocar eleccions... a  no ser que personalment corri més riscos si no convoca, perquè hi ha altres raons que el poden portar a cridar a les urnes com abans millor.

La tesi és la següent. Si Pedro Sánchez es manté ara al govern en situació precària –cal no oblidar que només compta amb 84 diputats- arribaran les eleccions municipals i autonòmiques que pinten fatal per als barons regionals socialistes. Una derrota en aquells comicis provocaria una crisi al PSOE que dificilment Pedro Sánchez podria suportar. Seria el culpable de tots els mals i la vella guàrdia el tornaria a descavalcar. En aquest cas, perdria alguna cosa més que el govern, perdria definitivament el lideratge del PSOE. En canvi, si s’avança i convoca eleccions generals anticipades abans de les municipals i autonòmiques, no és segur que pugui continuar governant, però és bastant probable –ho assenyalen també els sondejos- que la seva candidatura sigui la més votada. La convocatòria d’eleccions li permetrà elaborar candidatures amb partidaris seus a diferència del que passa ara, que viu rodejat d’adversaris interns. I com a líder guanyador d’unes eleccions generals tindria la potestat de reorganitzar el partit a la seva mida i determinar les estratègies i els equips d’una nova etapa socialista. Dit d’una altra manera, Sánchez vol continuar governant, però sobretot vol mantenir-se com a líder del Partit Socialista. Això no és més que aplicar la doctrina d’un dels seus adversaris més ferotges, Alfonso Guerra. L’exdirigent socialista es va enfrontar amb Narcís Serra a finals dels anys vuitanta quan el socialista català pretenia obrir el partit a la societat i “renovar” las candidatures del PSOE. Guerra es va resistir tot el que va poder aplicant una màxima inequívoca: “Prefereixo perdre amb els nostres que guanyar amb els seus”.

Amb tot, l’avançament electoral es planteja davant d’un calendari molt complicat. La Moncloa va filtrar la data del 14 d’abril i de seguida es va desdir. La Zarzuela no s’ho pot permetre, i menys en unes eleccions en les quals, almenys sociològicament, estaria molt clar quins són els monàrquics i quins són els republicans.

La data que té més adeptes sembla ser el 28 d’abril, la qual cosa resulta bastant insòlita perquè situa la campanya electoral en plena Setmana Santa, quan mitja Espanya resa a la processó, sobretot a Andalusia, i l’altra se’n va de vacances a la neu o la platja.

Eleccions en dia feiner? Per què no?

Hi ha una tercera opció de la qual no se’n parla. La tradició és fer les eleccions en diumenge, però no és una obligació legal. També es poden fer en dia feiner. Mariano Rajoy va convocar les eleccions catalanes del 155 un dijous convençut que això beneficiaria els seus interessos. A diversos països europeus les eleccions se celebren en dia feiner. Eleccions en dia laborable vol dir que tots els treballadors assalariats tindrien un permís retribuït de quatre hores per anar a votar. És sens dubte un al·licient per acudir al Col·legi Electoral i no cal dir que això beneficiaria clarament l’esquerra en general i al PSOE en particular. Si Sánchez signa aquest divendres el decret de dissolució de les Corts i convocatòria d’eleccions, com el termini ha de ser de 54 dies, els comicis podrien fer-se el dimecres 10 d’abril o el dijous 11, segons com es compti. Posat’s a fer, per què no?