El Rei d’Espanya, en tant que cap de l’Estat, té l’obligació de consultar totes les forces polítiques amb representació parlamentària abans de proposar un candidat a la investidura. Aquesta vegada ho havia de fer amb 22 partits, però quatre han renunciat a anar-hi, són Esquerra Republicana, EH-Bildu, el Bloc Nacionalista Gallec i la CUP. I es dona la circumstància que els quatre que no hi han anat es proclamen republicans.

Normalment, els líders parlamentaris es reuneixen primer amb el monarca, els fan fotos i vídeos i després el polític en qüestió fa declaracions procurant portar l’aigua al seu molí. Per posar dos exemples, dimarts els representants de Foro Asturias i Teruel Existe van aprofitar per explicar la problemàtica de les seves comunitats. És probablement el moment de màxim protagonisme que tindran durant la legislatura, tot i que en aquesta ocasió qualsevol diputat pot resultar decisiu en qualsevol moment.

La defensa de la República davant del monarca reflectiria millor la realitat del país, però sembla que els republicans prefereixen estalviar-li una estona incòmoda

Esquerra Republicana no assisteix a la ronda de consultes des que Felip de Borbó va tenir el desaire amb els catalans ―amb tots els catalans, no només els independentistes― de no voler rebre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, quan li havia de comunicar que Carles Puigdemont havia estat elegit president de la Generalitat. És un argument acceptable i comprensible, però també és cert que tindria molt més ressò que els líders parlamentaris dels partits republicans, que, a diferència del monarca, sí que els han votat els ciutadans, reprotxessin al monarca el seu capteniment partidista en relació amb Catalunya, les gestions que va fer perquè empreses catalanes canviessin de seu, les pressions de La Zarzuela als mitjans de comunicació, els negocis familiars relacionats amb la venda d’armes a països en guerra tantes i tantes coses. Segur que el Rei passaria una estona incòmoda que, incomprensiblement, els seus partidaris li han volgut estalviar. Que tots els grups que es proclamen republicans desafiessin públicament el monarca a sotmetre’s a un referèndum sobre monarquia o república també tindria el seu ressò, fins i tot internacional, i seria un reflex més exacte de la realitat política del país, on cada setmana s’organitzen aquí i allà referèndums simbòlics reivindicant la República.

És fins i tot comprensible que Esquerra Republicana prefereixi no fer res que distregui i compliqui les negociacions de la investidura de Pedro Sánchez, que potser a la llarga tingui més transcendència. Ara bé. I la CUP? Tan partidaris com són de les performances no s’acaba d’entendre que hagin desaprofitat l’ocasió de donar-se a conèixer al món com una força republicana i revolucionària capaç de plantar cara al Rei. Tant que reclamen a tothom que desobeeixin les lleis, que no acatin les sentències, que es rebel·lin contra l’Estat i que s’hi juguin si cal el patrimoni, sembla que ho demanen només perquè ho facin els altres. Només cal passar llista dels represaliats per comprovar-ho.