Si dijous els diputats d’Esquerra Republicana de Catalunya no voten en contra de concedir el suplicatori perquè el tàndem Manuel Marchena-Javier Zaragoza assegui al banc dels acusats la diputada Laura Borràs, haurem d’arribar a la conclusió que l’odi i l’obsessió per la destrucció de l’adversari ha arribat a un nivell irreversible.
Dijous se sotmetrà a votació al Congrés dels Diputats el suplicatori del Tribunal Suprem per poder jutjar la diputada, exconsellera de Cultura i exdirectora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs. La sala penal que presideix el magistrat Manuel Marchena vol jutjar-la sota l’acusació de prevaricació, malversació, frau i falsedat documental. S’encarrega de l’acusació el fiscal Javier Zaragoza. Borràs s’enfronta a una possible condemna de 15 anys de presó.
No vull entrar en la qüestió de fons per defensar la Laura Borràs, perquè crec que no li cal i perquè prou bé que es defensa ella sola, però per una banda tenim contractes de 18.000 euros i per l’altra 15 anys de presó. Laura Borràs va ser primer investigada pels Mossos i no van trobar cap irregularitat susceptible de sostenir “un retret penal”. La Sindicatura de Comptes va concloure que “no hi ha cap actuació perseguible ni administrativament ni penal”. Tanmateix, la jutgessa no va quedar prou satisfeta i va passar la investigació a la Guàrdia Civil, que va refer l’informe a la seva coneguda manera i que després, un cop els papers van passar al Suprem, el fiscal Zaragoza va beneir. El director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Ponsatí-Murlà, ha denunciat que es van ajuntar contractes d’exercicis i serveis diferents per formular l’acusació de fraccionar contractes per poder encarregar-los sense concurs.
El suplicatori tirarà endavant perquè PSOE, PP i Vox sumen majoria. Tanmateix, Unidas Podemos, després d’escoltar la diputada en comissió, ha canviat d’opinió i, tot i estar al govern, ha optat per abstenir-se. El Partit Nacionalista Basc hi votarà en contra i també ho faran altres diputats espanyols que, en privat, constaten que “és independentista, però es tracta d'un abús”. Vet aquí que ERC i la CUP maregen la perdiu i es resisteixen a votar-hi en contra amb l'única intenció de mantenir l’ombra de dubte sobre l’honorabilitat de Borràs, no fos cas que se la trobin de contrincant a les eleccions al Parlament. De fet, malgrat l’aturada pel confinament, el procediment contra Borràs marca rècords de celeritat.
Si ERC no vota en contra del suplicatori sabent qui i com jutjarà Laura Borràs, a més de practicar el caïnisme polític més evident, està donant per bons els informes i les pràctiques de la Guàrdia Civil i l’actuació del fiscal Zaragoza en aquesta ocasió i en les anteriors
De la CUP era esperable aquesta actitud, perquè en els moments clau sempre acaba fent el que més li agrada al deep state espanyol... Veto a Mas, veto a Turull, etc. En el cas d’ERC, la seva tàctica sempre ha estat assenyalar els seus adversaris de Junts per Catalunya com a gent sospitosa hereva de la corrupció convergent. De fet, amb la seva actitud abans de la votació ja ha aconseguit el que buscava. Tanmateix, en aquest cas, la tàctica té una transcendència política enorme. Si ERC no vota en contra del suplicatori, està d’alguna manera blanquejant el mateix Tribunal Suprem que ha condemnat el seu líder a 13 anys de presó; el conseller Romeva i la consellera Bassa, a 12, i la presidenta Forcadell, a 11 i mig, per citar només els principals represaliats del partit.
Si ERC no vota en contra del suplicatori sabent qui i com jutjarà Laura Borràs, a més de practicar el caïnisme polític més evident, està donant per bons els informes i les pràctiques de la Guàrdia Civil i l’actuació del fiscal Zaragoza en aquesta ocasió. I si ara ho fan bé i són imparcials, com podran argumentar el dia de demà a Europa els defensors de Junqueras que la Guàrdia Civil i el Suprem actuen amb criteris polítics? I quin problema tindrà el Suprem per aplicar la màxima condemna a Borràs lliure de tota sospita política si resulta que els seus correligionaris independentistes també la posen en dubte?
Era una vegada un rei que va reunir els seus dos envejosos fills i a un li va dir que li demanés un desig, el que més el satisfés, però amb el benentès que al seu germà li donaria el doble. El fill s’ho va pensar i va respondre: “Desitjo que m’arranquis un ull”.
Si ERC no vota en contra del suplicatori, seria lògic que el trencament de la coalició independentista anés més enllà d’aquest govern, d’aquesta legislatura, de la propera i fins a la propera generació, però la lògica i la política catalana no van mai juntes.