Albert Rivera ha plagiat descaradament l’eslògan de Donald Trump. El president dels Estats Units més xenòfob i supremacista dels darrers 50 anys va conrear les més baixes passions dels americans amb el lema "Make America great again" (Fes Amèrica un altre cop gran). Rivera ha proposat aquest cap de setmana “Levantar otra vez España” (O sigui, Arriba España). I allà on Trump carregava contra els immigrants mexicans com el gran perill, Rivera hi posa els independentistes catalans. No cal recordar que la necessitat d’assenyalar un enemic és la constant dels moviments polítics autoritaris o encara pitjors.

El sobiranisme cauria en el pitjor dels paranys si interioritzés algun complex de culpa per les acusacions d’un partit com Ciutadans que aixopluga exmilitants de Plataforma per Catalunya

És important tenir en compte aquesta deriva perquè sorprenentment hi ha sobiranistes de bona fe que s’han angoixat amb els atacs, sobretot de Ciutadans, contra el president Torra quan l’han acusat de xenòfob i supremacista. En qualsevol conflicte polític com el que ara enfronta Espanya amb Catalunya, l’estratègia perdedora consisteix a interioritzar el discurs de l’adversari. Perquè tot el que diu l’adversari no té altre objectiu que desmoralitzar el contrincant. Les acusacions contra el president Torra, basades en mitges veritats i falsedats senceres, no van contra la persona, ni contra el polític, sinó que l’utilitzen com a pretext per contrarestar el prestigi democràtic que ha assolit el moviment sobiranista català en els mitjans internacionals, fins al punt de posar en evidència la deriva autoritària de l’estat espanyol.

El sobiranisme cauria en el pitjor dels paranys si interioritzés algun complex de culpa, quan la constant que identifica històricament el catalanisme contemporani ha estat l’antifeixisme. I seria ben estúpid sentir-se interpel·lats per un partit com Ciutadans, que no ha tingut escrúpols a donar aixopluc a militants procedents del grupuscle xenòfob Plataforma per Catalunya i d’altres organitzacions d’extrema dreta.

La història de Catalunya és una constant rebel·lió contra l’absolutisme i contra les dictadures, de Primo de Rivera i de Franco. Ambdós dictadors continuen tenint carrers al seu nom arreu de la península, tret de Catalunya i el País Basc. No només no fan nosa els carrers i les avingudes. PP i Ciutadans veten les iniciatives per retirar les condecoracions a Franco.

Tanmateix, més enllà d’això, Catalunya ha estat al llarg de la història un dels països que ha acollit més immigració en menys temps sense a penes conflicte. Ara mateix, el 10,5% de la població catalana són immigrants no comunitaris. Cap regió espanyola ha acollit tants estrangers de cop i tothom sap que els fluxos migratoris venen determinats per quelcom tan significatiu com l’anomenat “efecte crida”. Els primers immigrants avisen els següents que vinguin a Catalunya perquè no s’hi viu malament.

Quant al president Torra, li pertoca a ell defensar-se, però sense oblidar que la millor defensa és un bon atac. Disculpar-se és acceptar la culpa i quan parla d'“els espanyols” queda ben palès que no es refereix als jubilats que protesten, ni als joves amb feines precàries que no es poden emancipar. Es refereix a la casta dominant, les anomenades elits extractives que viuen del BOE i que amb molt més acarnissament han denunciat gent tan poc sospitosa com Luis Garicano o César Molinas.

No hi ha ara per ara hispanofòbia a Catalunya, però Déu n’hi do la catalanofòbia que s’observa sota el crit “¡A por ellos!” atiat des de les més altes magistratures de l’Estat. I s’ha de dir que la catalanofòbia sí que té alguna tradició hispana basada en el dret de conquesta, que és la filosofia latent en tots els missatges antisobiranistes. Ho deia Quevedo fa ja 400 anys: "En tanto en Cataluña quedase un solo catalán, hemos de tener enemigos y guerra". Ho va tornar a dir d’una altra manera el general Espartero: "Hay que bombardear Barcelona cada 50 años para mantenerla a raya”. Ho va teoritzar Gonzalo Torrente Ballester en defensar la permanència a Salamanca dels documents catalans requisats per l’exèrcit franquista: “Por justo derecho de conquista”, va dir. I ara, a més del discurs de Felip VI, Federico Jiménez Losantos recorda que “hay aviones para bombardear Catalunya”. Algú es disculpa?