Donald Trump ha escrit al seu compte de Twitter que James Comey, l'excap de l'FBI, ha de ser empresonat per "molts crims". Comey ha contestat que "això no és una dictadura, en què el líder del país pot dir que la gent que no li agrada vagi a la presó". Efectivament, fer servir els tribunals per atacar els adversaris polítics amb la intenció de destruir-los era propi de les dictadures, però ara s'està convertint en una pràctica perversa d'algunes democràcies en fase involutiva, tal com està passant a Espanya.
Ara Trump vol ficar Comey a la presó perquè es va negar a tancar la investigació del Rusiagate, però abans ho va intentar amb Hillary Clinton. Als mítings electorals Trump citava el nom de la seva contrincant perquè els hooligans cridessin "A la presó!". Ho feien amb el mateix to de l'"¡A por ellos!" que hem sentit a prop d'aquí.
La persecució judicial d'adversaris polítics la veiem en països tan diferents com Turquia o Veneçuela, però també al Brasil, on els líders de l'esquerra, Lula da Silva i Dilma Rosseff, han estat políticament liquidats per una conxorxa de polítics i jutges conservadors. Liquidar els adversaris és el concepte que va emprar la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, quan va voler presumir d'haver "escapçat" l'independentisme català. Abans, però, polítics i jutges conservadors van liquidar el jutge Baltasar Garzón per la seva dèria amb el cas Gürtel i per pretendre reobrir les foses dels franquisme. James Comey ha advertit del perill que representa que "ens tornem insensibles davant les amenaces a l'estat de dret i, sobretot, a la veritat". Té raó amb el que diu, tot i que als Estats Units els contrapoders encara funcionen. Els jutges han parat els peus al president diverses vegades, un fet que aquí encara no s’ha vist mai.
Fer servir els tribunals per atacar els adversaris polítics era propi de les dictadures, però ara s'està convertint en una pràctica perversa d'algunes democràcies en fase involutiva, tal com està passant a Espanya
La persecució política als tribunals sol anar precedida de la criminalització de l'adversari i el cultiu de l'odi. Trump no es va cansar de referir-se a Clinton com "Crooked Hillary", és a dir, 'Hillary, la tèrbola' (o 'la corrupta'). Es tractava de sembrar l'animadversió de la mateixa manera com Mariano Rajoy va recórrer Espanya recollint signatures "contra Catalunya", o com el ministeri de l’Interior i la premsa addicta inventen episodis de violència i terrorisme per carregar-se de la raó que no tenen, quan l’odi sempre es fa notar des de l’altra banda. És difícil no percebre odi ara i aquí en l'acusació contra un home que protestava amb un nas de pallasso.
A Espanya, després de la dictadura franquista, l'ús dels tribunals en la persecució política va adquirir rellevància els anys 90, quan el Partit Popular, cansat de perdre eleccions, va decidir rebentar les clavegueres de l’Estat per expulsar el PSOE del poder. Va aconseguir, amb raó o sense, que José Barionuevo i Rafael Vera passessin uns quants mesos a la presó de Guadalajara abans de ser indultats. Després han estat grups d'extrema dreta connectats amb el Deep State i l’Advocacia de l’Estat els que han passat a l'ofensiva. Abans era un pseudosindicat autoanomenat Manos Limpias, i ara li ha pres el relleu un partit ultra, Vox, que s'ha presentat com a 'acusació popular' contra els líders independentistes processats. Està tenint més èxit que la fiscalia mateix. El Tribunal Suprem es va recolzar en l'advocat de Vox per negar la petició de llibertat sota fiança del conseller Joaquim Forn, que havia avalat la fiscalia.
Als Estats Units, l'estrateg de la propagació de l'odi i les fake news durant la campanya de Trump va ser Steve Bannon, nomenat tot seguit cap d'estratègia de la Casa Blanca i defenestrat després de provocar nombrosos desastres. Des de llavors, Bannon busca aliances amb l'extrema dreta europea i, ves per on, a Espanya ha establert contacte amb Rafael Bardají, el principal assessor de José María Aznar quan el llavors president espanyol es va bolcar en suport de Bush a la guerra de l'Iraq. Bardají ara és un home de Vox, partit d'exaznaristes, disposat a aprendre i posar en pràctica les lliçons d'odi, bel·ligerància i persecució dels adversaris que imparteix Steve Bannon.