Deia Fouché, el ministre de la policia més policial, el campió de la raó d’Estat per damunt de la racionalitat humana, deia el Maquiavel més repressor i sanguinari que “quan les passions esdevenen la llei es produeix l’anarquia”. L’anarquia, la inseguretat jurídica, es produeix quan la passió espanyolista s’ho vol menjar tot, quan es pretén justificar l’injustificable jugant amb les paraules, amb nosaltres i abusant de la nostra paciència, Catilina, tu, aprenent perpetu de colpista. Acusen els presos polítics de saltar-se la llei, però ¿quina llei s’han saltat si la convocatòria de referèndums està despenalitzada i no hi ha hagut cap alçament? Perquè proclamar la república catalana no és cap alçament. Ni votar, exercir la democràcia, pot ser alçament, encara que el referèndum hagués estat prohibit pel Tribunal Constitucional o pel festival d’Eurovisió. Desobeir no és ni pot ser considerat un alçament. Protestar no és un alçament. Discrepar públicament no és un alçament. Fins i tot, tornar-s’hi contra la policia que t’està agredint tampoc no és alçament. Quan, en canvi, s’aplica amb mala intenció el codi penal sí que és un delicte. Aleshores sí que s’està desobeint la llei. Ja ho ha dit l’ONU que els presos polítics hauran de ser posats immediatament en llibertat i indemnitzats. I, ja posats, els jutges de la repressió jutjats per prevaricació. A l’Estat espanyol li aniria molt bé un Núremberg, un tribunal penal internacional que netegi la flor malaltissa del franquisme que encara viu en el Tribunal Suprem, el que ahir mateix encara reconeixia Francisco Franco com a cap d’Estat des del primer d’octubre de 1936.

La llei no s’està respectant quan, també ahir, un ciutadà francès, amb la seva matrícula francesa de Formigueres, Catalunya Nord, és molestat per un guàrdia civil de frontera perquè la matrícula porta una enganxina legal i homologada amb la senyera i l’indicatiu departamental. No amb la bandera independentista, amb la senyera de les quatre barres. Una senyera oficial que està reconeguda al vigent Estatut d’Autonomia de Catalunya. Els és absolutament igual. Per al guàrdia civil colonial qualsevol mostra de catalanitat és delictiva. I qualsevol delicte és gairebé un crim, per aquest camí la manipulació està servida. No només ens estan aixecant la camisa, també sabem perfectament que ens estan aixecant la camisa. La revolució dels somriures no fou un alçament, l’independentisme no va protagonitzar cap alçament. Aquí els únics que s’han saltat les lleis i continuen saltant-se-les són els poders repressors de l’Estat espanyol. Aquí el que es va produir fou un cop d’Estat del Govern d’Espanya contra la Generalitat i el poble de Catalunya, per la força intimidatòria de les armes. Aquí el que va passar és que van torna a enverinar Pau Claris i a afusellar Lluís Companys. Aquí el que volen es tornar a guanyar la Guerra Civil perquè sembla que en discutim la victòria.

Fouché va ser un gran manipulador de la realitat en favor del poder, un excel·lent alumne del cardenal Richelieu el qual va deixar dita una famosa frase que avui sembla gravada en el frontispici de la sala segona del Tribunal Suprem: “Si em doneu sis línies escrites per la mà del més honrat dels homes, jo hi trobaré alguna cosa que farà penjar-lo.”